Les maneres, la indumentària, el saber comportar-se en públic, el parlar educadament o l'actitud són cada vegada menys rellevants en la creació de la reputació d'una persona.

Per contra, el món virtual s'estableix com a aparador de la imatge personal i, amb ella, de la reputació.

El factor diferencial que ofereix la xarxa és que un pot projectar i manipular la seva pròpia imatge com se li passi pel cap i a distància, sense la necessitat de parlar en públic o de viure una experiència cara a cara.

Eva Sanagustín, autora de "Visibilitat, com gestionar le reputació en línia", assegura que "la reputació es construeix a partir de les opinions dels altres, des d'amics a clients insatisfets, i no necessàriament estarà alineada amb la imatge que creiem estar projectant".

Aquest és el cas de Susan Boyle, una cantant aficionada que, l'abril de 2009, va saltar a la fama mundial en concursar a la tercera edició del programa de televisió equivalent a "Operación Triunfo".

Segons Myriam Rius, experta en gestió de la imatge personal a l'Institut Superior de Disseny i Escola de la Imatge (IDEP), el cas de Boyle és un clar exemple de "marca" idònia per a la xarxa. "La informació que exposis ha de ser personalitzada, hi ha d'haver una perseverança en el missatge o ha de tenir un estil amable i cordial, perquè a Internet no funciona el mal ambient".

Això li ha servit a Boyle -la seva pàgina web està traduïda a 23 idiomes-, per ser coneguda internacionalment i perquè, l'abril de 2009, 275 milions de visitants busquessin el seu nom a la xarxa.

Rius explica que "ha d'existir una marca personal, que tingui ganxo, que sigui fàcil de recordar i que aconsegueixi alguna cosa de notorietat".

De tota manera, "si no hi ha persones darrere, no és tan fàcil crear la reputació digital".

En aquest sentit, un altre dels personatges coneguts que s'ha dotat de presència en el web és Andrés Iniesta, que recentment va inaugurar el seu bloc, en el que dóna la benvinguda als lectors: "L'afecte que he rebut al llarg d'aquests anys ha influït en el desenvolupament del web, dotant-la d'un caràcter absolutament personal. Entreu i gaudiu dels seus continguts", pot llegir-se.

La pàgina web ofereix la possibilitat de veure els continguts -des de la decoració de casa seva fins als seus èxits esportius- a través de dos fons diferents. Iniesta segueix els cànons marcats per Rius: "La informació que s'exposi ha de ser personalitzada i ha de tenir un element d'innovació, i també ha d'existir un equilibri on i off line".

Però la reputació no només afecta a personatges famosos. De la mateixa manera que una persona es preocupa per portar la roba adequada, "també ha de preocupar-se per saber qué passa si algú et busca en Google", observa Sanagustín.

Per trobar un treball, continua, l'entrevistador ho farà, i dels resultats (perfils públics, fotos, comentaris en blocs o fòrums) "es construirà la teva imatge, que t'influirà més a l'hora de decidir el teu futur en l'empresa que el teu propi currículum".

Potser la necessitat de gestionar la reputació sigui més urgent en el cas de personatges famosos però, tal com creu Sanagustín, gestionar la reputació hauria de ser una prioritat per a qualsevol.

"Cal -sosté- que tots els usuaris prenguin consciència del rastre que deixen a Internet i de la importància d'estar atents a aquestes engrunes que, reunides en una pàgina de resultats, els defineixen perfectament".

Però no necessàriament la quantitat d'informació equival a benefici per a la persona en qüestió. Quan s'escriu la paraula "Bush" al Google els principals resultats mostren informació negativa. Per contrarestar la informació dolenta sobre una persona a la xarxa, només existeix una opció: crear contingut.

"També es pot pagar a Google per sortir el primer de la llista de resultats, però la cosa més efectiu és crear la teva pròpia informació personalitzada, que contribueixi a generar la teva pròpia marca", explica Rius.

Amb Internet, les possibilitats de ser present en l'esfera pública es multipliquen. Segons Sanagustín, "els mitjans socials han permès que cada usuari connectat a Internet sigui un potencial evangelitzador o detractor tant de marques com de persones".