Facebook i Twitter són les noves armes dels fastiguejats conductors per a evitar els infernals embusos de la capital indonèsia, camí de col•lapsar totalment en cinc anys després de múltiples plans per a salvar-la.
La desesperació ha aguditzat l'enginy de diversos joves que passen tots els dies massa hores al volant i els ha dut a explorar les possibilitats de les xarxes socials d'internet com remei contra la congestió vial.
"Tots podem contribuir a reduir els embusos si compartim la informació", assegura a Efe Dien Kwik, un dels creadors de la iniciativa "Bebas Macet", literalment "Lliure d'Embusos".
Aquesta iniciativa, que ja ha donat els seus primers passos, pren les dades de posició i velocitat dels GPS d'uns 2.000 taxis de Djakarta i parts de la Policia per a, mitjançant un logaritme, dibuixar un mapa amb carrers en verd, àmbar o vermell, que indiquen el nivell de congestió vial.
La informació es pot consultar posteriorment amb una aplicació de Facebook mitjançant del telèfon mòbil o mitjançant una pàgina de Twitter, que tradueïx el mapa a "tweets" o missatges de text.
"El nostre objectiu és arribar als sis mil taxis per a disposar d'informació més fiable, o arribar a un acord amb les companyies de telefonia que tenen terminals amb GPS per a integrar també aquestes dades", explica Hindra Irawan, l'altre emprenedor indonesi darrere de "Bebas Macet".
En l'actualitat, unes 900 persones accedeixen a aquest enginy mitjançant de Facebook i altres 100 empren els seus telèfons mòbils. Els seus impulsors estimen que estarà "a ple rendiment" l'any que ve.
Aquesta és l'última i més prometedora invenció cibernètica per a lluitar contra els monumentals embusos a Djakarta, després d'una llista de fòrums, blogs i fins a una pàgina amb "webcams" en directe d'una dotzena d'emplaçaments de la capital habitualment congestionats pel tràfic.
El problema és de tal magnitud que un recent estudi del Govern de Djakarta i l'Agència Japonesa de Cooperació Internacional (JICA) augurava el "col•lapse total" de la ciutat en 2014 si no es prenien mesures efectives i radicals.
Uns 28,1 bilions de rupies (2.900 milions de dòlars o 1.980 milions d'euros) li costa a Djakarta el caos circulatori cada any, entre el combustible malgastat, les pèrdues que suposa a empreses i negocis i els problemes de salut, segons un informe de la Universitat d'Indonèsia.
A l'absoluta indiferència indonèsia pel codi de circulació cal sumar el creixent número de vehicles en els carrers de Djakarta -més de nou milions de cotxes i motos-, deficients infraestructures i un transports públic insuficient.
L'administració capitalina ha intentat atallar aquest problema amb els més diversos plans, però sempre ha fracassat.
El Govern de Djakarta ha provat des d'avançar mitja hora l'hora d'entrada als col•legis, fins a prohibir en les hores punta que els cotxes circulin amb menys de tres ocupants per les avingudes principals.
Ambiciosos projectes d'infraestructures llançats a so de bombo i platerets, com la construcció de 70 quilòmetres d'autopistes elevades, un tren "aeri" o un metre subterrani, són periòdicament posposades per problemes tècnics o financers.
Una de les més còmiques propostes de l'executiu va ser la de muntar a una vintena d'agents de tràfic en patins, perquè poguessin accedir als epicentres dels embusos de forma més ràpida, una vegada que fins a les seves motos quedaven entrampades en el marasme circulatori.
