El 7 de gener passat, el físic i emprenedor tecnològic Elon Musk, primera fortuna del món segons Forbes, va llançar un tuit: «Fes servir Signal». Segurament no tots els seus seguidors, que ascendeixen a 42,4 milions, van seguir el seu consell. Però la veritat és que al cap d'una setmana, l'aplicació de missatgeria instantània passava de 10 a 50 milions de baixades, segons publicava la plataforma al seu Twitter. La mateixa setmana, Telegram, una altra coneguda rival tant de Signal com de WhatsApp, també aconseguia un altre rècord en augmentar en 25 milions d'usuaris en només 72 hores. I aquestes xifres indicaven que el tuit de Musk no era l'única raó per la qual aplicacions de missatgeria instantània diferents de WhatsApp estaven augmentant el seu nombre d'usuaris.

​

Què passa? Segons els experts, tot plegat és una reacció a l'anunci de WhatsApp que va començar a circular a principis d'any, en què informava de canvis en les seves condicions de privacitat pels quals anunciava que compartiria les dades dels seus usuaris amb la seva propietària Facebook per emprar-los en tots els seus serveis. Calia acceptar les condicions abans del 8 de febrer per continuar utilitzant el servei. Però les reaccions dels usuaris li han fet fer marxa enrere, i divendres passat ajornava l'acceptació de la seva nova política fins al 15 de maig. Segons els experts, darrere d'aquesta decisió hi ha el fet que cada vegada hi ha més consciència de la necessitat que es respectin les nostres dades, i l'usuari comença a exercir el seu poder. «És molt saludable que hi hagi gent que es plantegi deixar d'emprar els serveis d'una aplicació per evitar comprometre les seves dades», afirma Pierre Bourdin, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. «És el poder que té l'usuari: si amenaça les grans companyies de deixar-les si no es respecta la seva privacitat, la seva política pot canviar. En cas contrari, continuaran comerciant amb ells».

Els no afectats, també en contra

La seva opinió coincideix amb la de César Córcoles, també professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i director del Màster universitari de Desenvolupament de Llocs i Aplicacions Web de la UOC, que afirma que és una gran notícia que els usuaris siguin cada cop més conscients del seu dret a la privacitat. «És molt positiu que quan salti un d'aquests avisos, almenys ens plantegem què passa quan utilitzes una aplicació, ja sigui de missatgeria o no», afirma, i afegeix que un punt que ho demostra és que, encara que els usuaris europeus no es vegin afectats pel canvi de condicions que planteja WhatsApp atès que estan protegits pel Reglament general de protecció de dades de la Unió Europea, també al continent europeu els usuaris han dit «prou». Almenys això semblen indicar les xifres de Telegram, ja que, dels 25 milions de nous usuaris, el 27 % procedeix d'Europa.

I és que, com explica César Córcoles, investigador del grup Technology Enhanced Knowledge and Interaction Group (TEKING) de la UOC, el fet que no ens afecti el canvi de condicions no vol dir que WhatsApp no reculli dades dels seus usuaris, inclosos els europeus. «Ho fa des d'abans del 2021, i això continuarà essent així. De fet, WhatsApp recull més dades que Telegram, i, alhora, Telegram recopila més dades que Signal», assenyala, i indica que tot i que les tres necessiten dades dels seus usuaris, la diferència està en quants i quins d'ells accedeixen i quin ús fan d'ells. Això sí, cap de les tres no té accés al contingut dels missatges que intercanviem, perquè utilitzen protocols de criptografia molt segurs, «però sí que saben que intercanvies missatges amb la teva mare, la teva parella o un company de feina amb una certa freqüència, i, en el cas de WhatsApp, també poden accedir a altres dades, com la teva ubicació aproximada», explica Córcoles.

És la raó per la qual, si uns amics de l'usuari se'n van a Londres de vacances i intercanvien diversos missatges amb ell, l'aplicació podria utilitzar-ho per oferir a aquest usuari publicitat que pensi que li interessa, per exemple, relacionada amb unes vacances a Londres. «No és perquè estiguin parlant de Londres, sinó perquè WhatsApp sap que l'usuari està parlant amb algú que és a Londres», il·lustra l'investigador de TEKING.

Quina cal triar?

El canvi d'escenari que comporta que els usuaris valorin cada vegada més el fet de no haver de cedir les seves dades per poder utilitzar una aplicació implica que les plataformes que tenen accés a més dades poden perdre usuaris a favor d'altres plataformes. Perquè, com explica Pierre Bourdin, «jo puc assumir que el que comparteixo sigui públic, però no que, pel fet de tenir una aplicació, aquesta aplicació tingui informació sobre mi i pugui comerciar amb ella», afirma el professor de la UOC.

Per quina opció ens hem de decantar si valorem realment la nostra privacitat? La resposta no és senzilla. «No hi ha cap aplicació totalment segura: això en el món de la informàtica no existeix», respon Bourdin. No obstant això, una fórmula per orientar-nos sobre quin grau de respecte per la privacitat té l'aplicació que fem servir és informar-se sobre com guanya diners aquesta plataforma.

«Cap aplicació no és gratis encara que no paguem per ella amb diners, però totes, fins i tot la més senzilla, tenen cost, perquè el seu muntatge i manteniment necessiten inversió. Pot ser que la mantingui una ONG sense intenció de benefici econòmic, però, en general, necessiten guanyar diners, perquè hi ha una infraestructura perquè aquest missatge que enviem arribi, i estem parlant de moltíssims milions d'euros per a aplicacions d'aquesta escala», afirma César Córcoles, que explica que aquesta obtenció d'ingressos pot venir de diferents fonts, ja sigui de les metadades dels usuaris, de fundacions que en financin almenys part del manteniment o d'altres estratègies comercials. «De moment, WhatsApp no ens està mostrant publicitat, i sembla que a curt termini no ho farà, però una manera que té d'obtenir diners és permetre a empreses que ens ofereixin serveis mitjançant WhatsApp», posa com a exemple.

Un altre factor que pot fer que ens decantem per una aplicació o una altra és plantejar-se qui té darrere. «A Telegram, és un magnat rus anomenat Pàvel Dúrov; en altres casos són grans companyies com Facebook, i també hi ha les aplicacions com Signal, que mantenen diferents associacions relacionades amb la defensa de la llibertat. És important saber si el model de negoci de l'aplicació en qüestió és la venda de dades o no», aconsella Pierre Bourdin.