Darrere dels atacs cibernètics que estan patint empreses privades i administracions públiques a Catalunya i a la resta d'Espanya hi ha organitzacions criminals, que actuen gairebé sempre des de Rússia i que no escullen a l'atzar els objectius. Els seleccionen. Així ho han fet amb la Damm i amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), dues institucions extorsionades en les últimes setmanes que engrosseixen una llista d'organismes afectats per un fenomen en progressió i de difícil contenció. «Si entren en el sistema i encripten les dades, per recuperar-les no queda més remei que pagar», admet sense embuts un agent dels Mossos d'Esquadra adscrit a la Unitat Central de Delictes Informàtics, en un reportatge publicat a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona.
El xantatge més car que li consta a la policia catalana ascendeix a 3 milions d'euros. «S'ha convertit en una amenaça greu, perquè la pandèmia ha multiplicat exponencialment l'ús d'internet», raona Ana Farrero, fiscal i delegada de Criminalitat Informàtica de la Fiscalia de Tarragona. «Tant la vida privada com la pública passen a la xarxa i no sabem com protegir les nostres dades», afegeix. Malgrat que les empreses miren d'evitar que surti a la llum pública que han patit aquest tipus d'atacs, tenen l'obligació de comunicar-ho a l'Estat per una directiva europea que a Espanya ha quedat per escrit al reial decret 43/2021 de 28 de gener, recorda Farrero, que afegeix que no es pot perseguir penalment les companyies que han perdut dades de ciutadans en un atac cibernètic si havien pres les precaucions adequades. «He vist empreses abonar a un client els diners que un 'hacker' ha tret a un client, assumeixen la seva responsabilitat», assegura.
