Meta, l'empresa propietària de Facebook, Instagram i Whatsapp, ha denunciat mitja dotzena d'empreses privades de vigilància que haurien espiat gairebé 50.000 usuaris de les seves plataformes. En un informe publicat dijous, el gegant de les xarxes socials ha acusat aquestes firmes d'haver orquestrat campanyes de pirateria informàtica i extracció il·legal de dades. És per això que Meta ha bloquejat uns 1.500 comptes, la gran majoria falsos, que aquestes firmes de vigilància haurien utilitzat per rastrejar usuaris de més de 100 països. Entre les víctimes hi havia polítics, periodistes, celebritats, ciutadans normals i també amics i familiars d'aquests objectius. Tot i que la companyia no ha donat detalls específics sobre com ha arribat a detectar l'activitat d'aquestes empreses, és habitual que presenti informes en els quals explica l'activitat il·lícita que es dona a les seves plataformes, també campanyes coordinades de desinformació i manipulació política, i com hi respon.

Entre les firmes denunciades per l'imperi social que lidera el controvertit Mark Zuckerberg figuren NSO Group, empresa israeliana que està darrere del famós programa d'espionatge Pegasus. Aquesta eina és feta servir en països de tot el món per vigilar i perseguir polítics rivals, activistes dissidents i periodistes crítics, com va passar amb el reporter saudita Jamal Khashoggi, executat presumptament per ordres de Riad. Diverses investigacions internacionals han destapat que aquesta tecnologia s'ha fet servir en països com l'Aràbia Saudita, Mèxic, Rwanda i també a Espanya, on va servir per punxar els telèfons de líders independentistes catalans com el llavors president del Parlament, Roger Torrent, o l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel, entre d'altres. Meta ja ha demandat NSO Group davant els tribunals nord-americans, on creix la pressió política contra la firma israeliana després que es revelés que el seu 'software' també havia sigut utilitzat per espiar diplomàtics dels Estats Units a Uganda. L'administració de Joe Biden ja va incloure aquesta empresa en la seva llista negra després de conèixer-se el seu impacte en la societat civil.

La indústria del ciberespionatge

No obstant això, i com va explicar el responsable de la política de seguretat de Meta a Reuters, Nathaniel Gleicher, «la indústria de la vigilància per encàrrec és molt més àmplia que una sola empresa». Així, l'empresa matriu de Facebook també ha denunciat altres firmes. Entre les quals, la també israeliana Black Cube, famosa perquè els seus espies van treballar a favor de l'infame Harvey Weinstein, productor de Hollywood acusat de fins a 11 delictes sexuals, inclosa la violació. L'objectiu dels comptes desplegats per Black Cube era recollir dades, com correus electrònics, per després llançar atacs cibernètics com 'phishing'. L'empresa ha negat portar a terme «cap mena de suplantació d'identitat ni de pirateria informàtica».

Altres empreses assenyalades per Meta són la israeliana Bluehawk CI, l'europea Cytrox i la firma índia de cibermercenaris BellTroX, totes per presumpta pirateria informàtica. Dues més, Cognyte i Cobwebs Technologies, han sigut acusades de crear perfils falsos per enganyar els usuaris perquè exposin dades privades. Tot i que la xarxa social ha rebutjat identificar les víctimes d'aquests atacs, una investigació del centre de vigilància a la xarxa Citizen Lab ha assenyalat que un dels objectius hauria sigut l'opositor egipci Ayman Nour, que va explicar a Reuters que ja sospitava que estava sent vigilat i que va culpar el govern egipci d'això.