Aquesta nit, a partir de les 21.55 h, el programa 30 minuts estrena la producció pròpia Viure de renda... bàsica. Espanya és un dels països del món on creix més la desigualtat. A Barcelona, aquesta diferència es nota fins i tot en l'esperança de vida: les persones dels barris més rics viuen fins a 11 anys més que els més pobres. El 30 minuts indaga en una de les propostes més controvertides de l'actualitat per combatre la pobresa i la desigualtat: la renda bàsica universal.

El reportatge posa la lupa a Barcelona, on s'està experimentant aquesta fórmula; a Finlàndia, on s'analitzen els resultats del seu pla pilot, i a Namíbia, on es va fer una prova que sovint es menciona en els debats d'aquest ingrés universal. La desigualtat entre rics i pobres cada vegada és més gran al món i la por a la destrucció massiva de llocs de treball a causa de la robotització i la intel·ligència artificial ha fet que proliferin els experiments de renda bàsica universal en els dos últims anys.

Una de cada sis famílies espanyoles de classe mitjana va caure en la pobresa durant la crisi, i no n'ha sortit, i aquesta desigualtat segueix creixent a un dels ritmes més alts del món.

A Barcelona s'està fent una prova pilot de renda bàsica universal, anomenada B-mincome, que està finançada per la Unió Europea i l'Ajuntament de la ciutat. Han triat 1.000 famílies de quinze barris de l'Eix Besòs perquè són els que tenen les rendes més baixes i un índex d'atur 10 punts per sobre de la mitjana de Barcelona. Hi ha diferents modalitats d'ajudes que combinen polítiques actives i passives en aquest pla pilot, però nosaltres seguim dos destinataris que experimenten en la pròpia pell què vol dir rebre una renda bàsica universal.

Flora Alcaide no pot comprar carn ni una vegada al mes, i José Escañuela no es pot permetre anar a prendre un cafè al bar. No són una excepció. A Catalunya, hi ha 758.000 persones en la mateixa situació de pobresa extrema.

Un equip del programa 30 minuts també ha viatjat a Finlàndia per veure com ha evolucionat el controvertit experiment de l'ingrés bàsic que va iniciar el govern escandinau el gener del 2017, i en què han participat 2.000 aturats d'entre 25 i 58 anys.