Inaugurat l'any 1967, l'aeroport de Girona va tenir, en els seus inicis, un moviment mitjà de 100.000 passatgers anuals. A les instal·lacions de Vilobí d'Onyar els va costar agafar arrencada: al llarg de 35 anys llargs, la seva activitat comercial va ser més que discreta, amb una gran dependència dels vols xàrter que el feien ser deficitari. De fet, durant la dècada dels 90, la seva activitat estava estancada al voltant del mig milió de passatgers anuals.

El 2002, però, la situació es va capgirar. Ryanair va aterrar a l'aeroport de Girona i va incrementar un 3.324,3% l'activitat de l'aeroport. Aquell any es va tancar amb la xifra rècord d'1,4 milions de passatgers i va començar una progressió mai vista que va arribar al seu punt culminant l'any 2008, quan es van assolir els 5,5 milions de passatgers. Aquest èxit, però, també ha tingut una contrapartida: s'ha basat pràcticament de forma exclusiva en una sola companyia, Ryanair, a qui s'han pagat aportacions econòmiques a canvi de la promoció que fa de les comarques gironines. La resta de companyies que durant els darrers nou anys han intentat establir-se a l'aeroport gironí o bé han fracassat o bé han tingut una presència testimonial. En algunes ocasions, fins i tot, han denunciat un "tracte de favor" cap a Ryanair. I això pot tenir un preu: Ryanair ja ha demostrat en altres ocasions que no li tremola el pols a l'hora de marxar d'un aeroport si no se li donen les condicions -o les subvencions- desitjades.

L'exemple més flagrant és el de l'aeroport de València (Manises), d'on l'aerolínia irlandesa va marxar el novembre de 2008 per la negativa del govern valencià a donar-li subvencions en forma de "promoció de l'aeroport i de les seves rutes". Això va provocar que l'aeròdrom perdés més d'un milió de passatgers en un any. Paral·lelament, Ryanair es va establir a l'aeroport d'Alacant (Altet), on va guanyar 930.000 viatgers en un any. Això va fer que les autoritats valencianes s'acabessin repensant la seva posició i, el juny de 2010, accedissin a signar un acord per valor d'1,6 milions d'euros. El resultat va ser que Ryanair va reobrir la base de València, va posar-hi en marxa deu noves línies cap a destinacions europees i del Marroc i, el passat mes de gener, guanyava un 13,8% més de passatgers respecte al gener de 2009.

Però el de València no ha estat l'únic cas en què Ryanair ha decidit desmuntar la paradeta quan no ha rebut subvencions de les administracions. A Granada, la manca d'un acord econòmic entre les institucions locals i la companyia va comportar la cancel·lació de quatre de les principals rutes que operava Ryanair, que es van traduir en un descens del 17,7% del nombre de passatgers. Actualment, la Diputació granadina ja ha anunciat la seva intenció de reprendre les converses per arribar a un acord amb la companyia. Una situació similar es va produir a Santiago de Compostel·la, on, el passat mes d'octubre, Ryanair va anunciar que suprimia els vols internacionals per "la negativa de les autoritats a col·laborar en accions de promoció". Tot i això, la situació s'està reconduïnt a l'aeroport gallec, i Ryanair ha anunciat que el connectarà amb Brussel·les, previ pagament d'un conveni de 350.000 euros, és clar.

A Girona, doncs, es pot produir una situació molt similar. Segons l'acord actual, vigent fins al desembre de 2011, Ryanair rep uns cinc milions d'euros anuals en subvencions procedents de l'AGI (Generalitat, Cambra de Comerç i Diputació de Girona) per promocionar Girona. A canvi, manté una base a l'aeroport gironí que garanteix cinc milions de passatgers anuals, tot i que en els darrers anys ha anat davallant gradualment a causa de la crisi. A banda de mantenir el conveni amb Ryanair, les institucions gironines han intentat negociar l'establiment de noves companyies a l'aeroport gironí, però de moment cap ha quallat, o com a mínim no ho ha fet amb un èxit tan acaparador com el de Ryanair.

Això ha deixat l'aerolínia irlandesa en una posició d'avantatge, de manera que, a l'hora de negociar el nou conveni, ha demanat passar de 3,85 a 11,5 milions d'euros. A això se li suma el fet que Ryanair va obrir una base d'operacions a Barcelona-El Prat, fet que va comportar la supressió de set rutes gironines i un descens de més del 30% respecte a l'any anterior. Amb la supressió de les 18 rutes anul·lades ahir, que suposen 1,7 milions de passatgers anuals, l'aeroport es quedaria amb 3,1 milions de viatgers, una xifra inferior a la del 2005.