En una època d'escassetat hi ha una cosa de la qual n'hi ha en abundància; ara hi ha estudis per a tot. Fa pocs dies se'n va fer públic un sobre la nostra manera de relacionar-nos amb els altres que confirma el que ja era una intuïció: cada dia tenim més contactes virtuals i aquests ja superen els presencials. Segons els autors de l'estudi la mitjana dels individus analitzats es relaciona diàriament de forma directa amb una quinzena llarga de persones, mentre que ho fan de forma virtual amb més d'una vintena. Està clar que ni els pastors per uns motius o els que treballen dependents en el comerç en un altre se sentiran representats per aquesta estadística, però molta altra gent pot tenir la constatació que una cosa força semblant li està passant. Això m'ho explicava una persona que ha hagut de posar ordre a l'ús del correu electrònic indiscriminat a la seva empresa, ja que l'excés de comunicació feia difícil que els treballadors discriminessin quina era la substancial de la prescindible. La mateixa persona m'expressava la preocupació pel fet que cada vegada era més freqüent que persones que compartien un mateix espai, de vegades colze per colze, prefereixin enviar-se un correu electrònic abans de comunicar-se verbalment. Això genera situacions que poden passar de còmiques a violentes. Seria absurd no veure que les noves formes de comunicació ens obren possibilitats, però l'augment de la connectivitat remota no hauria d'anar en contra de la pròxima. Sovint l'escriptura perd els matisos d'intenció que té la veu i l'expressió gestual i això comporta malentesos. Només l'escriptura literària era capaç fins ara d'introduir el matís emocional, i per això hem hagut d'inventar altres maneres de dir les coses.
