Alguna cosa està passant a la xarxa perquè algunes pràctiques que fins ara es consideraven normals per inevitables comencen a ser criticades i, fins i tot, denunciades. L'actriu Inma Cuesta ha criticat l'ús excessiu del Photoshop a les fotos d'una entrevista i, indignada, ha comentat que ni es reconeixia. Fins ara regnava una certa complaença sobre els efectes falsejants de les eines digitals, però sembla ser que estem assistint a un canvi de paradigma, d'un tarannà més intransigent que busca l'autenticitat i la realitat tal com és. Hem de pensar que ha estat un hacker irritat el responsable de fer caure Ahsley Madison, la web més famosa de cites d'homes casats que busquen relacions extramatrimonials, després de publicar la identitat i dades financeres dels 37 milions d'usuaris registrats.
És en aquesta onada de puritanisme calvinista on s'inscriu Hola, ¿sexo? Anatomía de las citas a Internet, un llibre de la periodista Lucía Martín, que ha investigat aquest món de relacions enganyoses, endinsant-se en les plataformes digitals que actuen com les cases de cites d'abans però virtuals.
Així mateix, un film que hem pogut veure a TV3, Catfish. Mentides a la xarxa, narra l'experiència de Nev Schulman, quan va començar a sospitar que la persona de qui s'havia enamorat a través de la xarxa l'estava enganyant. No era qui deia que era. L'èxit de la producció ha generat un programa de televisió i Nev Schulman investiga casos que li envien. El missatge que transmet el programa és inquietant i la sensació que tot plegat és teatre. Mentides emparades per la invisibilitat que estan essent desemmascarades i, per això mateix, ho estan deixant de ser.
