Les xarxes socials ens han millorat la vida?

No tant com pensàvem. Hi ha moltes persones saturades per un excés de connexió. Hem d´aprendre a fer-ne un bon ús i no estar tant a dins de la xarxa. I sobretot, no fer tant de cas de què s´hi diu, perquè a les xarxes hi ha molts ajusticiaments i acarnissaments.

Fins i tot un president català, avui absent, es va fer enrere de convocar eleccions pel que va llegir a les xarxes.

Exacte, aquest és el tema. Les xarxes s´han convertit en un poder aparentment invisible, que cada cop té més influència a tots els nivells. Vostè ha posat un exemple de la política, però n´hi ha a molts altres àmbits. Si les xarxes parlen malament d´una casa rural, o d´una universitat, o fins i tot d´un professor, tindran un gran problema reputacional. Hem d´utilitzar les xarxes, però no les hem de convertir en dogma de fe ni en paraula de Déu.

Les pinta molt malament.

Són una expressió una manera que els ciutadans tenen de manifestar el seu parer. Però s´ha d´anar amb molta cura, perquè les xarxes permeten humiliar, vexar, mentir i enganyar, des de l´anonimat.

Nosaltres tenim una edat, però no creu que les noves generacions encara estaran més enganxades a les xarxes?

Vull creure que les noves generacions, els que anomenem nadius digitals, tindran més coneixement i millor criteri. Ja hauran vist el que passa, no es trobaran amb una eina nova que fer servir com una joguina, espero que la utilitzaran millor. O potser no. Però si l´escola i els pares fan la feina, tindran un brúixola per utilitzar les xarxes i internet en general. El que passa és que sovint a l´escola li falta situar-se al segle XXI. I a les famílies igual.

Es descomponen els valors tradicionals?

D´això no n´hi ha dubte. Cada any faig amb els meus alumnes una piràmide de valors, els poso una sèrie de paraules i les han de classificar de més a menys important. Li haig de dir que el valor «família» continua a la punta de la piràmide.

No tot està perdut.

En canvi el valor «pàtria», independentment de quina, està molt baix. I els valors religiosos tradicionals estan sota mínims. Per tant, bona part dels valors tradicions s´estan volatilitzant.

Això és bo o dolent?

S´ha de valorar què es perd i què es guanya. Que la gent no estigui disposada a comprometre´s per millorar el seu país, o que prescindeixi del tot dels valors religiosos, alguns extraordinàriament valuosos, són coses que no puc celebrar. D´altra banda, emergeixen valors molt nous, com l´econsensibilitat, l´autenticitat, la llibertat 0 el valor de l´emprenedoria.

Com ens hem d´adaptar als nous temps?

Hem d´evitar aferrar-nos a les realitats volàtils, perquè només provoca patiments. Aferrar-se a un càrrec és abocar-se a patir, perquè són volàtils. O la gent que s´aferra a la joventut, i pateix perquè li cau el cabell i li surten arrugues. Som en un món volàtil, hem de ser despresos i amb capacitat de desaferrar-nos.