Va existir un temps en què els lectors del diari, concretament d'aquest mateix, el començaven de tres maneres diferents. Els més convencionals ho feien per la portada i anaven seguint la numeració. Un segon grup anava a la plana de darrere, reservada per la mítica secció negra, «Sucedió en Gerona». Un tercer, prou nombrós, passava directament a la secció d'esports que era llavors la més exitosa i potent de la publicació. També era un temps en què, al vespre i amb vint-i-quatre hores d'avançada, el responsable de la redacció, havia de «negociar» amb l'administrador la publicitat que podia encabir (dolços temps) i amb el gerent de tallers el nombre de pàgines que tenien capacitat de produir. Obvi dir que havien de ser múltiples de quatre o de vuit segons fos la bobina de paper.
En aquest recorregut litúrgic, restava la negociació amb Narcís Planas, el cap d'esports. A vegades era la més difícil! Les seves demandes d'espai al diari anaven en augment, cada cop sumava més gent jove a la redacció, corresponsals als pobles i col·laboradors que trucaven per fer arribar tota mena d'informació poliesportiva. La secció era ben viva i reproduïa la realitat de l'esport gironí. Els responsables de clubs, federacions, entrenadors, jugadors, trucaven i passaven constantment pel diari. A vegades per inacabables i sucoses polèmiques. De tot això se'n beneficiava molt el diari. Quan hi havia un torneig o esdeveniment esportiu important a les comarques gironines se'n feia una cobertura extraordinària i la resposta en presència comercial dels patrocinadors i vendes era molt potent. La secció anava a tota màquina!
En aquella època els diaris tenien prohibida la seva publicació els dilluns al matí i els de tarda els diumenges. Era el monopoli de les «Hojas del Lunes», publicades per les associacions de la premsa per atendre la seva mutualitat, restricció que incloïa també a la premsa esportiva. El Mundo Deportivo o el Gerona Deportiva només es podien vendre a partir de la una, si no era que el quiosquer amic, arriscant-se a una multa d'un inspector, te'l donés d'amagat. Tot molt emocionant. Feia festa el diumenge tota la redacció excepte els d'esports, lògicament. Havia crescut tant el cabal informatiu del cap de setmana que es va optar per una solució dràstica els dimarts, el dia que es tornava a publicar. Els esports serien un diari independent, Martes Deportivo, encartat dins del diari normal. En correspondència l'empresa donava suport, dins de les possibilitats de l'època que eren poques com ara, a la despesa necessària perquè fotògrafs i redactors poguessin desplaçar-se fora de Girona amb els equips i esportistes gironins. Se sentien reconeguts i agraïts per aquella cobertura. En aquells anys setanta i bona part dels vuitanta, sense la potent secció esportiva, el diari ho hauria tingut molt difícil per continuar.
Escrit tot això no tinc més que afegir que la mosca (nom dels premis que s'atorguen pel Col·legi de Periodistes) a la seva trajectòria, lliurada fa pocs dies al mític cap d'esports del diari, en Narcís Planas i Gifreu, és absolutament merescuda i dignifica l'ofici de periodista que ha desenvolupat amb una dedicació extraordinària essent sempre la seva família, Anna Maria, Pere, Sandra i Ricard, els grans damnificats. Jo en soc testimoni de primera línia, d'aquest compromís que mai defallia. La Rosa Maria Mestres en va fer una glossa magnífica amb dades i anècdotes. És ben cert que era capaç d'escriure els seus pulcres textos a tota la velocitat amb tots els dits sense mirar el teclat i a la vegada mantenir una petita conversa o estar pendent de tot el que passava al seu voltant.
Narcís fou amb els anys director d'aquest diari i tingué un paper cabdal en la seva continuïtat arran d'una gran crisi empresarial. Però en aquells anys que són essencials va participar des de la perspectiva gironina en l'aportació del periodisme esportiu a l'evolució del periodisme en general. Passava de ser una mena de món que anava per lliure a les redaccions (a molts diaris era a un racó físicament separat de la resta de la redacció general, que hi mantenia una certa incomprensió pels seus codis específics) a aportar frescor, intensitat i proximitat amb el lector. Com va dir la Rosa Maria, en Narcís fou un innovador i un pioner. Creador d'equips, visió de l'importància multimèdia amb els programes a Ràdio Girona, ràdio, corresponsalies, la mateixa Gerona Deportiva, etc. Som molta gent qui devem tant a en Narcís que aquesta abraçada simbòlica va en nom de tots ells.
