L'Ajuntament de Girona ha anunciat que destinarà una part de l'edifici del carrer Sant Josep, que havia estat escola primària primer i centre de la UNED després, com a acolliment temporal dels sensesostre almenys pel que fa als mesos més durs de l'hivern, facilitant acomodament per a 26 persones i substituint així l'espai de les Sarraïnes, que s'havia fet petit. Després de tant de temps d'estar desocupat amb el perill de degradació que això suposa, és positiu que finalment s'hagi optat per un ús social ocupant la planta baixa, que, segons sembla, és la que presenta una major solidesa estructural. L'espai que ara es vol utilitzar donant resposta a una necessitat evident de gent que dorm al ras i/o en petits racons d'algunes dependències bancàries que no tanquen portes durant la nit, havia estat en temps pretèrits la sala gran del col·legi Fomento de Cultura, una mena de capella amb Sant Crist inclòs, on els nens rebíem classes pràctiques de com i de quina manera ens havíem de comportar durant l'acte solemne de la nostra primera comunió.
Els nens (no hi havia nenes) que anàvem a aquesta escola de primària la coneixíem pel seu nom popular de l'Ateneu. Temps després vàrem saber que es deia així perquè l'any 1922 es va fundar com a Ateneu Social Democràtic, un centre on s'impartien classes d'oficis i arts decoratives que durant un temps va tenir Carles Rahola de president. Durant la Guerra Civil espanyola aquest centre va ser confiscat pels comitès revolucionaris i, posteriorment, fou ocupat per una organització juvenil de la Falange. Ja amb el franquisme ben assentat, l'immoble va incorporar un annex que es va convertir en el Cine Moderno mentre que la part de l'edifici que donava al carrer Sant Josep es va destinar a escola de primària principalment pels fills dels treballadors de la fàbrica Gròber, tot i que també acollia altres nens de famílies pobres com era el cas del meu germà i jo. Del meu pas per aquest col·legi en tinc records molt agradables gràcies a l'encomiable labor de grans mestres com els senyors Mas o Pujolar o el professor de música Josep Baró i Güell, compositor de sardanes que es guanyava la vida impartint classes encomanant-los la seva passió pel cançoner popular en detriment de les peces patriòtiques espanyoles que en aquell temps eren d'obligat ensenyament. Els bon records de tants alumnes que vàrem compartir la nostra infantesa entre les parets d'aquell centre històric afloren un cop a l'any en un dinar de germanor, una fraternal trobada que justament enguany se celebrarà demà dimarts.
L'any 1975 l'Ateneu va tancar portes i l'immoble, l'escenari dels nostres records infantils, va restar buit i sense ús fins que al setembre de 1987 s'hi va instal·lar la UNED, que va mantenir-hi els estudis universitaris a distància fins al juny de 2014, quan va decidir traslladar-se a la Factoria Cultural Coma Cros de Salt, on disposaven de més espai i millors comoditats. Després de l'acomiadament de la UNED en un acte emotiu que va organitzar la directora Montse Palma i que va comptar amb la presència d'algun exalumne de l'antiga escola primària, l'edifici va tornar al seu estat fantasmagòric, de buidor i descurança. Han passat més de quatre anys des que varen treure els mobles de la UNED i és possible que l'abandó hagi passat factura a l'immoble en el seu conjunt. Per tant, és positiu que, prèvia una inspecció tècnica per garantir la solidesa de l'immoble, s'hagi pensat en aquest edifici abandonat però encara en bon estat amb la finalitat de donar una sortida provisional al problema dels sensesostre. Cal esperar, però, que passat l'hivern es posi fil a l'agulla al projecte definitiu de convertir l'Ateneu en un espai dedicat a l'associacionisme i lloc de trobada d'entitats, tal com reiteradament ha promès l'Ajuntament.
