Felipe del Puerto, en Feli, com és conegut al gironí barri de Can Gibert, té amb la seva dona Ceci Larruy (amb ell a la foto) el bar-restaurant La Tahona. A més de deliciosos menjars, hi ha fotografies a totes les parets, fruit d'un concurs el primer premi del qual du el nom precisament de La Tahona

Tot i dir-se del Puerto, a quina edat va veure el mar per primera vegada?

Doncs no va ser fins als 18 anys. I perquè vaig anar a fer la mili a Cadis. Jo soc de Campanario, a la província de Badajoz, i el mar ens queda lluny.

Com ve a parar a l'altra punta d'Espanya un tipus de Campanario?

La gent de Campanario viatja molt. Diuen que quan en Colon va arribar a Amèrica, ja hi va trobar un de Campanario venent pipes. Així que també n'hi havia molts del poble que feien la temporada d'estiu a Roses. Amb 21 anyets em vaig decidir a anar-hi jo també.

Sense saber on anava?

En tenia més o menys una idea. Vaig tenir la sort que a Roses vaig treballar per la família Blanch-Parcerisas, molt bona gent. I a més, allà hi vaig conèixer la meva dona.

Ho veu com hi ha catalans bona gent?

I tant que n'hi ha. El que passa és que anys després vaig deixar l'hostaleria i em vaig fer camioner. La vida es manifesta en cicles. En acabar la temporada d'estiu, vaig buscar una altra feina i em va sortir la de camioner.

Ha acabat tornant a l'hostaleria.

I vagi a saber què més. La vida és una carretera llarga que va fent tobogans, a vegades ets a dalt i a vegades a baix.

Pel que es veu de les fotos del local, no oblida les seves arrels a Campanario.

És que un grup de gent d'allà organitzem un concurs cada any, som uns amics que ja de jovenets fèiem fotos al poble. L'exposició està aquí fins al 6 de gener i després torna al poble. És un hobby, no som més que ningú, cada dia aprenem.

Totes les fotos són del poble?

Totes. Podríem dir que La Tahona és l'ambaixada de Campanario. Miri, aquesta on es veuen unes mans, són les d'una dona de 90 anys que era la llevadora del poble. Aquestes mans han fet néixer més de la meitat de gent de Campanario, jo inclòs.

Naixien a casa?

Tots naixíem a casa.

Ara ja no?

Ara ja tenim hospitals, a Extremadura, home! Una cosa és que no tinguem trens, però hospitals sí (riu).

Viu i treballa a Can Gibert. Com és la Girona dels barris?

Buf, aquí tot és diferent. Tan diferent, que fins i tot aquest carrer no és igual que el carrer del costat ni que el de més enllà. Aquí hi ha arrels de tot arreu. El que no és paquistanès és xinès, i el que no és colombià és senegalès. O extremeny (riu). El problema és la inseguretat, que n'hi ha molta.

Com veu un extremeny-català la situació política a Catalunya?

Em resulta bastant indiferent. Jo aquí em sento a casa, el que passa al carrer m'és igual. Quan vaig al poble soc «el catalán», i aquí sóc l'extremeny. En què quedem (riu)?