Les festes de barri sempre han tingut una acusada personalitat i una participació popular. Tot i que durant un temps semblava que es posaven en perill aquestes antigues celebracions, la veritat és que gràcies a l'empenta de voluntariosos veïns es va aconseguir no només el manteniment d'un costum molt arrelat, sinó fer créixer i expandir les habituals audicions de sardanes i ball de nit afegint-hi actes esportius, exposicions, sopars populars i campionats diversos, ja fossin de botifarra o petanca. Més enllà de la festa major en honor al patró, sant Narcís, que se celebra el mes d'octubre, els barris de Girona celebren aquests dies les seves festes aprofitant les temperatures més agradables dels mesos que ens acosten a la plena canícula.
Coincidint amb la revetlla de Sant Joan, el barri de Vista Alegre-Carme celebra la seva festa, que, com ja és tradicional, es clourà amb un sopar popular el diumenge 23 de juny, un esdeveniment lúdic i gastronòmic que sol ser molt concorregut. Amb aquest motiu, l'Associació ha publicat un interessant programa que, en aquest cas, no s'ha limitat a detallar els actes lúdics, esportius o musicals, sinó que ha aprofitat per fer conèixer el barri fent un repàs de records personals, històries col·lectives i previsions de futur. Així, per exemple, el cronista oficial de la ciutat Enric Mirambell fa un repàs de la història concentrant bàsicament els records en l'emblemàtic camp de futbol del Girona FC, el desastrós urbanisme que hi havia al seu redós i, amb el posterior trasllat al nou estadi de Montilivi, l'alternativa que es va plantejar entre construir blocs d'habitatges als terrenys alliberats o convertir aquell solar en el parc que és avui dia. La veïna Mariana Corominas Caussa, propietària d'una sabateria al carrer del Carme, recorda la gran inundació que va patir la ciutat l'any 1962 i com va afectar els habitatges i els comerços però, tot i reconèixer les millores que s'han fet al barri, posa el dit a la llaga en l'aspecte més negatiu, que, segons ella, no és altre que la diferència de tracte, ja que «mentre s'han promocionat altres carrers de Girona com el Migdia, el del Carme s'ha deixat de banda i el comerç s'està extingint».
Certament, aquest és segurament un dels principals problemes del carrer i del barri en general, que tal vegada es pugui començar a revertir si es fan realitat algunes promeses com la connexió amb el barri de Montilivi a través d'una passera, un projecte que ha estat reiteradament reclamat amb accions diverses com el recent mural Aquí hi falta un pont, pintat al solar on hi haurà d'anar l'ancoratge principal. També queden pendents la reforma de la part final del carrer del Carme des del pont de l'Areny i la transformació de tot el carrer com a «Zona 30» per pacificar la circulació viària en aquesta entrada de la ciutat.
Ara s'està ampliant i renovant l'antiga clínica de l'Aliança, avui en mans d'una empresa francesa especialitzada en salut que de ben segur aportarà bones dosis d'activitat i presència forastera, però és evident que calen revulsius que generin noves dinàmiques. Una mala notícia va ser el semitancament de l'església de Santa Maria de Vista Alegre, que havia estat inaugurada pel bisbe Jaume Camprodón el 10 d'abril de 1976, un equipament religiós que es podria convertir en un bloc de pisos si fem cas als darrers rumors que circulen pel barri.
Un dels actes previstos és el d'una exposició de fotografies antigues comentades pels veïns. Segons el president de l'Associació, Josep Maria Fortià, «es vol recuperar la història del barri a través de la memòria dels qui van viure a Vista Alegre la postguerra i encara recorden les fàbriques, el cinema Familiar, la pedrera i el forn de la calç». Memòria i record, festes de barri, impuls de ciutat.
