El 21 de setembre, Cris Juanico presenta al teatre de Bescanó el seu darrer treball, «Viu». Juanico, menorquí, va tornar a la Girona que tan bé coneix per explicar què pot esperar el públic d'aquest nou espectacle

A l'estiu tota cuca viu?

A Menorca, tota cuca s'amaga, les cuques menorquines s'amaguen totes.

Ha titulat «Viu» el disc, per recalcar a la gent que no estava mort, que continua treballant?

Sí, per això i perquè és estat emotiu, vital i contagiós.

Quan se sent més viu?

Quan faig el que m'agrada, que és la música.

Coneix gent que està morta en vida i es pensa que està viva?

Alguns n'hi ha, perquè veig força gent trista. I crec que estar viu implica ser feliç.

Un «viu» és també un espavilat. Vostè és d'aquests vius?

No, jo com a molt soc aquell de l'anunci: «Jo no soc tonto». Aquí a Menorca n'hi ha molts, de vius en el sentit d'espavilats. Bé, n'hi ha arreu, vostès a Catalunya també en tenen. Potser hi ha massa espavilats.

Menorca és encara aquell paradís en la terra, o sigui el paradís dels vius, que van descobrir els anglesos?

Territorialment és el mateix que aleshores, però el contingut, o sigui, allò que som, és una mica diferent. Potser els anglesos són els que ens van entendre millor, no ens van imposar cap llengua i només volien el port de Maó i alguns impostos. En general van deixar tranquil·la la gent, que fes el que volgués. El segle de domini anglès va ser el més fructífer a Menorca, no només econòmicament, també culturalment. I si hi ha efervescència cultural, vol dir que hi ha alegria.

Preferiria ser anglès?

Jo soc menorquí (riu). Però és cert que l'espai social i econòmic en què es mouen els anglesos, comparat amb el nostre... hi ha diferència. Quan van tornar els espanyols aquí, van triplicar els impostos, van imposar el castellà...

És dels que consideren el turisme com a terrorisme?

Menorca pot ser un exemple de com mantenir un equilibri entre l'entorn natural i la gent. Aquells vius de què parlàvem, fa 30 anys volien posar ciment arreu, i encara a vegades ho volen. I mira per on, ara sabem que allò que alguns defensàvem és la nostra marca de qualitat i el que porta turisme. Les fotos que veiem de Menorca són aquelles cales netes, cristal·lines, amb un camí de cavalls que hi porta.

Quins records vius té, de Girona?

Cada cop que vaig a Girona hi trobo algun canvi. Ja vaig viure una Girona, la de principi dels 90, que no tenia universitat, era un poble gran. Potser venien un parell de busos de turistes a la setmana per veure el Barri Vell.

És millor ara o abans?

Ha canviat. Recordo que hi havia gent amb ganes de fer coses i de dir coses. Es creaven espais artístics i culturals, hi havia un punt underground. Avui, les normatives dificulten aquestes explosions espontànies, que passin coses.

No li falta raó...

Entenc que tot s'ha d'ajustar, però hi ha molts de vius, i als vius els dones el dit i t'agafen el braç. Aprofiten un accident o desgràcia -Madrid Arena, etc- per restringir més la normativa. Jo a Girona vaig viure una manera especial d'entendre la cultura, que feia que sortissin propostes molt interessants. En tinc un fantàstic record.

Juanico, ens estem posant nostàlgics. No serà que ens fem vells, vostè i jo?

Una edat ja la tenim, això segur. Segur que ara passen coses alternatives i no ho sabem. Però les que vam viure nosaltres, van ser molt intenses.