11 de novembre de 2019
11.11.2019

El circ de les Fires

11.11.2019 | 00:19
L'espectacle d'un malabarista al Teatre Circ Rosa Raluy.

a fa set dies que es van tancar les Fires i Festes de Girona amb l'espectacle dels focs artificials que aquesta vegada l'Ajuntament va decidir mantenir per a gaudi de petits i grans, en una mena d'acte de contrició per la supressió de l'any passat que no va ser ni entesa ni compartida. Han passat dies i no vull referir-me al «circ» en el sentit pejoratiu del terme que va muntar el govern municipal amb l'anul·lació dels concerts programats a La Copa i, amb ells, les barraques de les entitats i associacions que se'n refiaven per fer uns ingressos addicionals que després els serveixen per poder finançar part de les seves activitats socials. Tampoc em refereixo al caos espectacular que es va originar pel fet de no haver arreglat a temps els danys de la «performance» que es va permetre fer a la Gran Via i encara menys pel trasllat de les habituals parades de Ramon Folch i plaça Vicens Vives, tot i que, malgrat que podia semblar una bona idea, la realitat és que el resultat no va ser satisfactori, ja que els mateixos afectats han manifestat que l'any vinent volen retornar al lloc de sempre.

Així doncs, amb les Fires passades, prefereixo cenyir-me al circ de debò, el que s'associa indefectiblement a les festes, a l'espectacle, a la diversió, a la mainada. Recordo que quan les Fires es feien a la Gran Via, el circ s'instal·lava a la que avui es coneix com la plaça Sibil·la de Fortià. En aquell temps, el darrer número, normalment després de l'espectacularitat dels artistes del trapezi, era el que deixava pas a la gàbia de les feres, els lleons o tigres, saltant enmig d'uns cèrcols sota l'amenaça d'un fuet que brandava el domador. Els temps, però, han canviat per bé i ara generalment ja no s'hi veuen ni tan sols cavalls o gossos ensinistrats.

Ara, l'absència d'animals obligats a fer determinats números s'ha compensat amb un positiu increment en la qualitat i presentació d'altres atraccions com poden ser la participació de malabaristes o acrobàcies de gran nivell. Probablement, el fet que el festival mundial del circ que anualment se celebra a Girona en una bona iniciativa que va tenir l'Ajuntament hagi ajudat a consolidar l'aposta renovadora del món del circ. Efectivament, així com Ferran Adrià va canviar completament el món de la cuina amb una aposta gastronòmica que el periodista Pau Arenós n'ha anomenat tecnoemocional, el món del circ ha experimentat també una evolució constant mercès a l'empenta i innovació que, en el seu moment, va suposar l'aparició del Cirque du Soleil.

A Girona vam tenir durant les passades Fires l'espectacle VEKANTE, un mot de la pràcticament desapareguda llengua esperanto que significa quelcom així com el moment entre el somni i el despertar que va presentar Teatre Circ Rosa Raluy. La filla del creador d'aquest projecte que va néixer a les nostres comarques i que combina la tradició i l'enyorança de les antigues troupes amb la realitat de les noves il·lusions i els nous conceptes d'aquest art deambulant ha fet una aposta decidida per combinar la suma d'un passat familiar amb l'empenta d'un futur treballat dia a dia. VEKANTE beu sens dubte de les fonts màgiques del Cirque du Soleil però hi aporta la senzillesa d'una posada en escena pensada justament per a les dimensions de l'empresa. És un circ honest, ben presentat, sense excessives ínfules de grandesa però tanmateix amb artistes que saben el que fan. Números d'acrobàcia voladora acompanyats de música d' El Fantasma de l'Òpera però també malabaristes que freguen la perfecció o pinzellades humorístiques que s'aparten del classicisme, són elements que arrodoneixen un producte empresarial sòlid. Passada la polèmica moralista d'un cartell de cuixa femenina, potser seria el moment d'institucionalitzar el Raluy com el circ de les Fires de Girona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook