08 de gener de 2020
08.01.2020
Diari de Girona

Esther Secanilla: «Quin és l'objectiu de fer competir nens en programes de televisió?»

Esther Secanilla va presentar fa uns dies a la llibreria Context de Girona «Supermentes. Reconocer las altas capacidades en la infancia», que tracta sobre qüestions clau en el desenvolupament dels nens abans anomenats superdotats · Secanilla té també la web www.menudotalento.com

07.01.2020 | 23:38
Esther Secanilla: «Quin és l'objectiu de fer competir nens en programes de televisió?»

Un nen superdotat té tots els números per no ser feliç?
Abans de res deixi'm precisar que ja no parlem de «superdotats» sinó de nens «amb altes capacitats», que inclou també els talents i la precocitat intel·lectual. És important diferenciar, per poder oferir a cadascú els recursos que necessita.

Diferenciat queda. Però tenen tots els números per no ser feliços?
Tenir altes capacitats no significa que no es pugui ser feliç. Però és cert que si el seu entorn no acompanya, aquell nen no serà feliç.

Són nens que solen patir bullying?
No tots, és clar, però és cert que n'hi ha molts casos, entre els nens amb altes capacitats. Reben bullying per part dels companys, però també incomprensió per part dels educadors i fins i tot de la seva família.

Quins mites erronis hi ha sobre aquests nens i nenes?
N'hi ha molts. Un que em fa molta ràbia és que, com que un nen té altes capacitats, no necessita ajuda, i es deixa que vagi sol. És un error. I un altre és creure que altes capacitats va lligat a bon rendiment acadèmic, i no sempre és així. Pot ser que una criatura tingui altes capacitats en una àrea, i en d'altres tingui dificultats.

Pot tenir altes capacitats només en música o en matemàtiques o en macramé, i en la resta ser com tots els nens.
Un superdotat destaca en tot, però un talent, només en algun àrea.

Aquests nens tenen problemes per a relacionar-se amb els altres?
Sovint no els és fàcil relacionar-se amb els altres. No només per ells, sinó també perquè els seus companys els veuen diferents. I en realitat no deixen de ser nens.

Les escoles tenen prou mitjans per detectar alumnes amb altes capacitats?
La majoria d'escoles no tenen prou mitjans per intervenir de forma adequada. Una de les mancances és la manca de formació, tot i que això comença a canviar. A més, pels mestres no sempre és fàcil detectar-ho. Durant l'etapa de formació dels mestres es parla molt poc de les altes capacitats. I el mateix es pot dir de psicòlegs i psicopedagogs. Els recursos, si no es tenen, es busquen. El que falta és formació.

Què pensa dels concursos de TV en què nens i nenes competeixen com si fossin adults, en un escenari o davant d'uns fogons?
No soc gens partidària d'aquests programes, sotmeten les criatures a l'espectacle. Per a què serveixen? No tenen cap sentit, i ara parlo de nens en general, no de superdotats. Els nens i nenes han de ser nens i nenes. És clar que veus nens que canten espectacularment, però et preguntes: quin és el sentit? Quin és l'objectiu de fer-los competir? Potser les famílies els volen exhibir una mica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook