27 de gener de 2020
27.01.2020

El pas de la «Gloria»

27.01.2020 | 00:32
La plaça del Vi, completament inundada pel desbordament de l'Onyar, el 1940.

El pas de la tempesta Gloria que ens va afectar la setmana passada ens ha portat algunes imatges que perduraran en el temps i que serviran de record però que també haurien de constituir motiu de reflexió. Les proteccions d'establiments del carrer del Carme i de la plaça Catalunya amb rajols, fustes o sacs i el trasllat de mercaderies a lleixes superiors per salvar-les de la previsible riuada era quelcom que molts recordàvem de temps passats. Enguany, però, era la gran novetat de les generacions més joves com així ho testificava la dependenta d'una botiga de sabates quan afirmava contundent que aquell cabal de l'Onyar que tenia a tocar just dessota la finestra «no s'havia vist mai de la vida». Potser sí que per ella era un fet singular, però el cert és que Girona és una ciutat avesada des de fa molts anys als embats de l'aigua i les inundacions.

Efectivament, a Girona tenim un historial d'aiguats molt extens. El del 1193 és el primer que se'n té notícia documental i devia ser tan extraordinari que els gironins creien que havia arribat la fi del món. Del de 1861 Julián de Chia en va escriure una crònica descrivint així la inundació: « Agua por arriba, agua por abajo, agua por dentro y por fuera de las casas; el agua, en fin, por todas partes, y es tanta la que cae, que llega a no dejar espacio al aire para la respiración». L'aiguat del 1940 és segurament el que més se n'ha parlat, ja que va causar dotze morts, la majoria dels quals per l'esfondrament d'un pont, episodi que es recorda per l'heroica actuació de salvament de l'alferes Huarte que va perdre-hi la vida en el seu intent de rescat. Després vingueren els de 1942, 1962, 1963, 1965, 1969 i 1970, aquest darrer qualificat per molta gent com «la riuada del segle», ja que tres quartes parts de la ciutat van quedar inundades i més de dos mil botiguers van quedar afectats a banda de les destrosses en habitatges i vehicles. Les imatges de l'Onyar que vam poder veure la setmana passada en realitat també s'havien vist el mes de novembre del 2018 tot i que en aquella ocasió la percepció de perill no va ser tan acusada.

Aquesta vegada tot ha anat molt just i el desastre que semblava inevitable per la ciutat de Girona finalment només es va produir en part però no pas per l'Onyar sinó pel desbordament del Ter, que va inundar parts de Sant Ponç, Pedret i el Pont Major a banda d'equipaments com l'Auditori, el pavelló de Fontajau o el Trueta. Segons els experts, l'ACA va actuar raonablement bé tot i que va fallar previsió i anticipació en la gestió, ja que una bona coordinació amb els meteoròlegs hagués propiciat que no s'hagués hagut d'esperar que els embassaments estiguessin al límit de la seva capacitat. És a dir, si quan es va preveure l'arribada de la tempesta Gloria s'hagués turbinat ràpidament i s'haguessin obert els quatre difusors de fons de Susqueda, probablement la regulació de l'aigua hagués anat d'altra manera i es podria haver reduït en bona mesura la posterior afectació a municipis del Baix Ter.

Ara venen dies de reflexió i de fer balanç. Repassar el que s'ha fet i el que no s'ha fet i treure'n conclusions. Penso, per exemple, en la qüestió de la manca de manteniment de les lleres dels rius o en aquell vell projecte de substituir la plataforma de la plaça de Catalunya per no parlar de les promeses de controlar l'Onyar més amunt de La Creueta. En aquesta ocasió, Susqueda ha fet de regulador i de control dels cabals dels rius. Hi haurà tanta sort la propera vegada? És possible que la fortuna es repeteixi però no serà perquè s'hagin activat projectes de prevenció. Els que ens governen (sic) estan per altres coses més elevades. Això sí, se n'han afartat de recomanar el confinament a les cases com a solució fàcil i barata. I resar, és clar. Això sempre funciona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook