29 de gener de 2020
29.01.2020
Xeic - banda musical

«Allà baix hem sigut sempre la Catalunya oblidada»

29.01.2020 | 06:00
«Allà baix hem sigut sempre la Catalunya oblidada»

Aquest dissabte actua a La Mirona la banda Xeic, que arriba de les Terres de l'Ebre. Després de 10 anys damunt dels escenaris, tornen a Girona per presentar el seu últim treball, «Delta»

Xeic? No teniu aspecte de Rodolfo Valentino a dins d'una haima.
No en tenim, no. Xeic és una paraula que s'utilitza molt a les Terres de l'Ebre per cridar algú, per exemple «Xeic, com vas?». És una expressió molt nostra, i la gràcia que té aquesta paraula és que es pronuncia diferent, depenent de la zona.
Per tant, no es desplacen en camell?
De moment, encara no.
Al Delta tenen un caràcter especial?
Allà baix -ho diem així perquè la gent ens coneix com «els d'allà a baix»- hem sigut sempre gent molt oberta, molt hospitalària. Els amics que són d'altres zones sempre ressalten com de bé els tracten, allà baix.
Aquí dalt som més tancats.
Som diferents, és un altre tarannà. Potser ho fa que aquí a baix els poblets són més petits. Vas pel carrer i tothom et diu adeu, això ho fas a pobles més grossos, Valls mateix, i et miren com dient «a aquest què li passa?».
Allà baix se senten una mica abandonats per Catalunya?
Allà baix hem sigut sempre la Catalu­nya oblidada. Fa anys que reivindiquem que no tot hauria de ser tan centralista, es parla sempre de la capital de Catalunya i la resta passa per alt.
Ens queixem del centralisme de Madrid i en tenim un altre a Barcelona?
Potser es fa de forma involuntària, però en segons quins aspectes hi ha massa centralisme. S'hauria de procurar més per tot el país, que Catalunya és de nord a sud i d'est a oest.
Com estan les coses per aquí baix, després de la tempesta?
Per als que viuen al Delta ha sigut molt dur. Tots els esforços i tota la feina dels pagesos s'ha perdut. És un exemple més de com d'oblidats estem aquí, perquè fa molts anys que demanem millores en l'Ebre. A això hi afegeixes els efectes del canvi climàtic i passen aquestes coses.
Com estan els ànims?
Quan et venen coses així, per sorpresa i de sobte, has d'intentar tirar endavant. Al final, no hi ha més remei.
A la cançó «Delta» diuen «es fusiona el riu i el mar». En mala hora...
És curiós, sembla una predicció, ha arribat a passar. Però és que el delta és això, un punt de transició entre el riu i la mar. Al final és el mar el que ha entrat endins i s'ha menjat part del delta.
A «Amfibis», canten «hem perdut el sud». Catalunya l'ha perdut?
Sí, de fet això és de les coses que vam comentar en escriure la lletra. Com dèiem abans, el sud està una mica oblidat.
Realment estem en una societat podrida i els somnis estan per terra, com diu la lletra d'un altre tema?
Pensem que sí. Vivim en una societat polititzada, amb una justícia que de justa no en té res. A final, la societat se'n cansa i sorgeixen les mobilitzacions que ja fa temps que estem veient. Si no ens movem nosaltres, els que ho haurien de fer, que són els que tenim més amunt, no ho faran. Els polítics miren pels seus interessos, són venedors de fum.
Són força crítics, parlen també del règim, d'impostors, de la falsa transició...
És que ho hem de ser. Han passat molts anys des del franquisme. Les coses han canviat molt, en aparença, però encara s'han tancat a la presó persones per escoltar la veu del poble. De democràcia n'hi ha poca, és més aviat una disfressa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit