El camp ja no dona més de si i els pagesos s'han de dedicar a cantar?
A la muntanya les passem cada cop més magres, jo vaig tenir la sort que pasturant els meus xaiets vaig agafar la guitarra i em vaig adonar que els xaiets ballaven. Vaig pensar que potser podria baixar als pobles, a veure si, a més dels xaiets, també feia ballar els nens.
I ballen?
També ballen, es veu que això ha agradat.
Qui li cuida el bestiar, mentrestant?
Està tancat. M'ajuden els barretines. També m'ajuden a fer música i col·laboren en l'espectacle.
Què li aporten els nens?
Les rialles i les mirades dels infants, pures i netes, quan s'ho passen bé. Aquest és un moment que omple. Ara bé, també pot passar a la inversa: que comencis a tocar i els nens se'n vagin. Això m'ha passat, quan començava. Els nens són totalment sincers, si els agrada, es queden, i si no els agrada, se'n van.
Costa gaire agradar als nens?
No és fàcil, no hi ha una vareta màgica per aconseguir-ho, s'ha de treballar. Però aconseguir-ho és fantàstic.
Els petits ja fan anar mòbils i tauletes. Encara els agraden les cançonetes infantils?
Jo he canviat la perspectiva. Als nens, en general, la música els agrada. El que cal saber és quin tipus de música. Si agafo la guitarra, una pandereta i un pianillo, tindré un tipus de sonoritat. Si hi començo a posar bases electròniques, tindré una música molt més actual, però amb temàtiques tradicionals i adaptades a un llenguatge que ells puguin viure, connectaré més amb ells. Es poden utilitzar bases de rap, de reggaeton...
De reggaeton, per als nens?
Lògicament, no amb lletres de reggaeton. La seva base rítmica enganxa molt.
Interpreto que les cançons infantils d'avui i les de fa 30 anys no tenen res a veure.
Ha canviat la sonoritat, perquè les eines de fa 30 anys no són les d'ara, ara prement una tecla pots fer que soni una gaita o un flabiol. Pel que fa a les lletres, la realitat d'un nen de fa 30 anys no té res a veure amb la d'un nen d'avui. I a més, a les escoles hi ha uns tipus de nens que fa 30 anys no hi eren, vinguts de tot el món. Tot i això, és evident que hi ha cançons que continuen vigents.
Hem quedat que els nens són diferents dels d'abans i les cançons també. I els pares i mares?
Anem de bòlit tot el dia. Per això el Visca la festa no és un espectacle infantil, sinó familiar. Intento que sigui un espectacle on els pares s'oblidin de tot i estiguin pels seus fills. Que gaudeixin junts de ballar, riure, fer l'animal. Deixem estar el dia a dia, i quan arriba el cap de setmana, aturem-nos i busquem un moment per estar tots junts. Però no junts mirant el mòbil o mirant la TV, sinó ballant i rient.
