04 de agost de 2020
04.08.2020
Diari de Girona

La mascareta, l'«angoixa» de les persones sordes

Entitats de persones amb sordesa denuncien que la mascareta els impedeix viure autònomament

04.08.2020 | 00:42
La mascareta, l'«angoixa» de les persones sordes

Sovint no entenc què em diuen, amb la boca tapada. Jo em regeixo sobretot per llegir els llavis i escoltar una mica». És la situació que es troba Míriam Rovira, una gironina de 28 anys, sorda oralista –és a dir, que es comunica oralment -, des que és obligatori dur mascareta per frenar la covid-19. Utilitza un audiòfon i un implant coclear que li permeten sentir i parlar, però també es basa en la lectura de llavis per comprendre el missatge. No tots els sords fan lectura labial i, a més, una part del col·lectiu parla amb llengua de signes. Sigui com sigui, però, el col·lectiu de sords «no hi senten però hi veuen», remarca Rovira. Per això l'expressió facial o la gesticulació són un complement important per comunicar-se. Ara afronten una dificultat inesperada quan interactuen amb altres persones, i que té greus conseqüències per la seva autonomia en el dia a dia: l'obligació de dur mascareta.

Tot i que no creu que les mascaretes s'hagin de prohibir, perquè són necessàries contra el coronavirus, Rovira subratlla que «una petita cosa fa un impacte molt gran», pel «canvi radical» que ha causat al col·lectiu amb sordesa. «Si no hi ha comunicació, què fas? Estàs aïllat», diu, i denuncia que això ha retallat la seva independència, ja que a moltes activitats que abans podia fer sola, ara l'ha d'acompanyar algú oient. A més, s'ha empescat recursos per no dependre tant dels altres, com l'ús de paper i bolígraf per si l'interlocutor no es treu la mascareta.

Rovira posa com a exemple el fet d'anar a qualsevol servei públic. Allà, els professionals «no estan obligats a treure's la mascareta. Però llavors, sota quin dret estic emparada? Perquè si un sanitari es treu la mascareta està fent una negligència per cobrir-me un dret». És una situació que també ha detectat l'Associació Gironina de Sords. La seva presidenta, Teresa Vila, explica que, quan les persones amb discapacitat auditiva van a llocs com el metge o el banc, «tot i tenir la pantalla al mostrador, les persones treballadores no es treuen la mascareta», cosa que «els dificulta la comprensió».


Un «retorn a l'exclusió»

Però la barrera comunicativa s'estén a activitats molt més quotidianes. El coordinador de l'Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS), David Prujà, posa èmfasi en les nombroses situacions en què ens comuniquem oralment: «En una botiga o supermercat amb els dependents o caixers, al transport públic» o a l'hora de fer «qualsevol gestió administrativa», on és habitual adreçar-te al personal.

Tot plegat implica una «pèrdua d'independència i autonomia clares», sentencia Prujà. D'una banda, apunta que «ni institucions ni empreses fan accessible la seva informació al col·lectiu», i de l'altra, la ciutadania «no estem prou sensibilitzats» per fer més fàcil la comunicació amb aquest col·lectiu. Prujà denuncia que moltes persones sordes estan en una «lluita permanent per no ser i no sentir-se excloses de la vida ciutadana», ja que les mascaretes han suposat «una mena de retorn a l'exclusió, una passa enrere tan gran que genera angoixa».

Des d'ACAPPS estan col·laborant amb les administracions «per assegurar la inclusió del nostre col·lectiu en aquesta nova situació que ha generat la covid-19», exposa Prujà. Malgrat això, pel problema de la mascareta «encara no hi ha una solució prou satisfactòria», lamenta el coordinador. De moment han elaborat «un prototip» amb «la part frontal transparent» per llegir els llavis.


Mascaretes accessibles

L'han dissenyat juntament amb Núria Espinach, patronista i creadora de la marca de roba ecològica Art&Seams. A ella, el problema li tocava de prop perquè el seu germà també és sord i necessita llegir els llavis. Des de Riudarenes, Espinach va crear «un patró i un tutorial» perquè la gent «les pugui fer a casa seva». Però deixa clar que no serveix que les duguin les famílies de les persones sordes, sinó que «és la resta del món, que se l'ha de posar. Si no, no té sentit».

A Espinach la va contactar molta gent després de publicar el tutorial. «Sobretot mestres i professionals de psicologia infantil, molt interessats en la mascareta», detalla. La patronista en destaca la utilitat «si a la llarga hem de seguir utilitzant mascaretes, no només per al col·lectiu sord oralista sinó per a molts altres que potser no ens imaginem, com els autistes». «Veure'ns la cara, si estàs somrient, l'expressió, pot ajudar molt en la comunicació en qualsevol àmbit», remarca Espinach.

L'obstacle que ara afronten les mascaretes accessibles és l'homologació, perquè, a més de la comunicació, diu Prujà, «han de garantir la seguretat i la protecció eficient contra el virus». Ara, juntament amb l'entitat FIAPAS, treballen perquè la normativa permeti homologar-les. Mentrestant, col·laboren amb empreses per crear prototips nous adaptats a la normativa, que confien tenir al setembre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook