En uns moments en què el turisme a la terra va de baixa com a conseqüència dels estralls econòmics causats per la pandèmia vírica, el multimilionari Elon Musk ha començat a posar les bases d'un futur negoci en el turisme espacial. L'amo dels cotxes elèctrics Tesla ha finançat un projecte en col·laboració amb la NASA que ha suposat no només el rellançament de la carrera nord-americana en aquest tema dels coets, sinó la primera pedra (o meteorit) que pot fer possible que en un futur no gaire llunyà es puguin traslladar turistes a la Lluna. Uns viatges que, se suposa, estaran reservats, almenys inicialment, per a potentats com ell mateix o el propietari de la companyia aèria Virgin Richard Branson, un altre milionari amant de les aventures de l'espai exterior.
Des de sempre la Lluna ha generat una especial fascinació entre els humans i, des del moment en què Galileo Galilei va estudiar el satèl·lit mitjançant un telescopi de 60 augments durant l'hivern de 1609 i la primavera del 1610, ha estat un permanent motiu d'inspiració. Coneguda i famosa és la novel·la De la Terra a la Lluna, de Jules Verne, i ben conegut és també el còmic de Tintín Objectiu: la Lluna. Justament, la Lluna va ser també el tema triat per George Mélies per deixar-nos la pel·lícula pionera de la ciència-ficció cinematogràfica: Viatge a la Lluna, catorze minuts de màgia i fantasia rodada l'any 1902. El director Fritz Lang també ens va deixar La dona i la lluna, un film de 1929 que va rodar a Alemanya abans de fugir del règim nazi que pocs anys després, amb l'ascensió d' Adolf Hitler al poder, iniciaria la demencial escalada bèl·lica que portaria la guerra i l'holocaust.
Naturalment, són moltes les pel·lícules que han utilitzat el tema del món exterior per explicar una determinada història especialment de ciència-ficció. Amb tot, una d'elles, Apollo 13, explica la verídica història del llançament d'aquella expedició tripulada i les vicissituds del seu retorn a la Terra. D'alguna manera, aquest film de Ron Howard de 1995 em serveix d'introducció per parlar de la mostra que CaixaForum ha instal·lat a les sales de la Fontana d'Or de Girona: Apollo 11. L'arribada de l'home a la Lluna. L'exposició ens mostra d'una manera didàctica i entenedora no només les circumstàncies que varen envoltar aquell extraordinari episodi que a molts de nosaltres ens va tenir amorrats al televisor durant hores, sinó la tecnologia que va fer-la possible i els homes que varen protagonitzar aquella aventura.
El 20 de juliol de 1969 l'astronauta Neil Armstrong es convertia en la primera persona que trepitjava la Lluna i, amb la seva gesta, obria un camí immens per a la investigació i l'exploració de nous mons exteriors. A les sales destinades a la mostra s'hi exposa una reproducció del telescopi que va utilitzar Galileo per a les seves observacions com una picada d'ullet de l'interès humà que quatre-cents anys després es materialitzaria en aquell «petit pas per a l'home però un gran salt per a la humanitat». Els vestits dels astronautes, les racions de menjar que duia la nau, les begudes, els detalls de la vida a bord de la càpsula, els ordinadors que utilitzaven per a les connexions amb el centre de control, la reproducció del coet que va servir de llançadora, els instruments científics, tot un mostreig de l'aventura que acaba amb la cabina del mòdul lunar a mida natural, la qual cosa facilita que el visitant pugui copsar en tota la seva intensitat com devia ser la vida dels astronautes a l'interior de la càpsula durant el llarg viatge d'anada i tornada.
Tot i que l'exposició ens mostra els elements d'una nova tecnologia aplicada per aquell viatge, és evident que una vegada posats en el context museístic envelleixen, però això, lluny de restar-li interès, l'incrementa exponencialment. Fins al proper 20 de setembre podem posar-nos a la pell dels tripulants de l' Apolo 11 sense moure'ns de Girona!.
