07 de octubre de 2020
07.10.2020
Diari de Girona
Josep Maria Vallés - escriptor

«Hem d'adaptar-nos a les normes, però tots anem amb por»

07.10.2020 | 00:15
«Hem d'adaptar-nos a les normes, però tots anem amb por»

A l'inici del confinament Vallès va anunciar la decisió d'obrir el seu blog particular perquè tothom que volgués hi compartís com vivia, què pensava i què sentia. Cent reflexions que ara reuneix al llibre «Confinats», els drets d'autor del qual van a La Marató

A l'inici del confinament Vallès va anunciar la decisió d'obrir el seu blog particular perquè tothom que volgués hi compartís com vivia, què pensava i què sentia. Cent reflexions que ara reuneix al llibre «Confinats», els drets d'autor del qual van a La Marató


Com va viure el confinament?

El vaig viure molt bé, i això que soc molt de carrer, m'agrada anar a veure espectacles, quedar amb gent, anar a exposicions, etc. Però m'adapto a tot, tinc facilitat. Vaig aprendre a fer reunions telemàtiques, esport a casa, vaig aprendre inclús a cuinar uns plats més. No em va caure mai la casa a sobre. Això sí, el moment estrella del dia era anar el vespre a llençar les escombraries. Ho allargava...

Llàstima que no tingués gos.

Els que en tenien em feien enveja. A Sant Cugat, on visc, crec que els gossos es van multiplicar. Els veia esgotats de tant passejar, i em deia: què pensaran aquests animals quan acabi el confinament. Crec que fins i tot la gent es passava els gossos.

Va ser una nova  señorita Francis?

Potser sí. Volia escriure un article cada dia sobre com m'adaptava al confinament, i fer-ho córrer a les xarxes. Quan duia quatre dies, la meva dona em va dir «vols dir que això interessarà algú?». I vaig decidir obrir-ho a tothom que volgués compartir les seves incerteses, aprenentatges, etc. Tot. No només enviaven article, trucaven a veure què em semblava. No vaig posar cap filtre, que cadascú escrivís el que volgués, amb foto i tot. Parlàvem molt, i ho continuem comentant. La gent hi abocava el que sentia i patia. Ara se sorprenen: «hòstia, com estava patint».

Com va viure el confinament, la gent?

Amb molta incertesa. Era una cosa desconeguda i malauradament encara ho és. Amb incertesa i por... com ara. No ens podem quedar tota la vida tancats a casa, hem d'adaptar-nos a les noves normes, però tots anem arreu amb certa por, vulguis o no. Potser els xinesos estan acostumats a anar amb mascareta, però a nosaltres ens sembla inquietant.

Es van trencar gaires matrimonis?

A mi no em consta. Es diu que a les vacances d'estiu se'n trenquen molts. Podria haver passat, tres mesos a casa són molts mesos, això no són vacances, era viure, treballar i menjar a casa.

Qui sap si alguns es van salvar gràcies al seu blog.

Potser sí, vagi a saber (riu).

Com n'hem sortit?

Som més prudents. Mascareta, gel, rentar-se mans, etc. Ser prudent és ser solidari amb els altres. Abans no ens rentàvem tant les mans i potser agafàvem alguna cosa sense saber-ho. Ens hem tornat maniàtics, però és que ho hem de ser.

Va servir d'alguna cosa?

Una de les coses que es deien era que havia de servir d'alguna cosa. Almenys per no col·lapsar sistema sanitari.

I a banda d'això?

Econòmicament el confinament ha fet més mal que bé, està clar, excepte als que fan venda  online. La gran majoria s'ha empobrit. Ha servit? Espero que sí, que serveixi per respectar més el medi, el que tenim. Jo vaig començar a escoltar millor els ocells, no hi havia cotxes... S'haurien de fer polítiques que vagin cap aquí: reduir cotxes, respirar millor. Si alguna cosa bona vam viure, va ser el respecte pel clima i el medi ambient. Encara que sigui al subconscient ens quedaran maneres de fer i actuar.

Optimista irredent, eh?

És que si no... Hem de remar, hem de tirar endavant! A la vida hem de fer coses fins al darrer dia, intentar sumar sempre. Si no, estem perduts. Estem aquí de pas. Si fas les coses amb il·lusió, rendeixen molt més.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit