11 de novembre de 2020
11.11.2020
Diari de Girona
Jordi Amat.Escriptor

«Alfons Quintà era un bon periodista dins d'una mala persona »

10.11.2020 | 23:16
«Alfons Quintà era un bon periodista dins d'una mala persona »

Jordi Amat treu a la venda «El fill del xofer», una reflexió sobre el poder, seguint la figura del periodista Alfons Quintà, qui va ser col·laborador de Diari de Girona fins que va matar la seva dona i tot seguit es va suïcidar

Un xantatgista neix o es fa?
Crec que es fa. En tot, en Quintà va ser molt precoç (riu). No sé si el fet d'haver crescut en terra de contrabandistes va ser un aprenentatge, però ell a setze anys ja sabia traficar amb la informació.

Què el va atraure del personatge?
Primer resoldre el misteri històric: com podia ser que qui va destapar el cas Banca Catalana, dos anys després, rebi l'encàrrec de dirigir TV3. I després, a través d'un psicòpata, explicar una societat anòmala i un procés de transformació política.

Psicòpata? Així de clar?
Jo no partia de la base que tingués cap problema mental, però a mesura que parlava amb gent, em deien que era un cas de manual. Algunes de les seves parelles m'han assegurat que era bipolar, i un psicòleg em va dir que el seu perfil era el d'un psicòpata.

Vostè el va conèixer?
No, ni tan sols l'hauria reconegut pel carrer. Tenia d'ell unes idees molt bàsiques: que havia format part de l'entorn de Josep Pla, que havia estat corresponsal d' El País a Catalunya durant la transició i que va ser director de TV3. Punt.

Va descobrir per què Pujol va nomena director de TV3 el seu gran enemic?
Ell deia que l'havien fet director perquè sabien el que podia explicar. Però jo crec que era una fantasmada... que la gent es va creure. Va crear la imatge que sabia més del que en realitat sabia. Part del seu capital professional era el personatge que va crear, un personatge que feia por. Ben poca gent de la professió s'hi va enfrontar.

Hi havia motius per tenir-li por?
Se sabia que era agressiu, se sabia que era un assetjador, que tenia actituds violentes i que era un maleducat, en el sentit que tant et podia agafar amb els dits menjar del teu plat com trucar-te a la una de la nit. No tenia cap control en les relacions socials, només volia en cada moment allò que volia aconseguir. Una de les coses per què volia el poder era per fer mal.

Ha preguntat a en Pujol per què el va fer director de TV3?
En Pujol reconeix que li va ser difícil acceptar que en Quintà fos la persona, però reconeix que, sense ell, TV3 no hauria sortit com va sortir.

Vostè s'ho creu?
Crec que és el que en Pujol creu. En Pujol tenia clar que amb una TV es guanyen eleccions, i la volia tenir a tota màquina. Si en Quintà servia, no li importava res més.

Hauria compartit un dinar amb ell?
Si m'ho hagués pogut estalviar, no. En Quintà feia por, i els que tenim vocació de ser normals, ens apartem de la gent que fa por. Per això la gent que fa por té un rol a la societat que no hauria de tenir. Perquè tenim por.

S'ha de reconèixer que va destapar casos importants de corrupció.

En Miravitlles, tot i estar dolgut amb ell, va escriure en un article el 1980 dient que en Quintà era el millor periodista d'Espanya, el que tenia les millors fonts i el que explicava millor els fets. És el primer d'entrevistar Tarradellas des de 1939, dona l'exclusiva dels contactes Tarradellas-Suárez, destapa el cas Banca Catalana, crea TV3 i -no és assumpte menor, ara en som conscients- denuncia la retallada en el sistema sanitari. És un bon periodista dins d'una mala persona.

Va augurar com acabaria el procés.
Durant quinze anys, escrivint a l' Avui, no diu res del pujolisme. No és fins que escriu a Diari de Girona que comença a dir el que sap, i no para de dir que a Catalunya hi ha un sistema que s'ha de trencar. Acaba entenent que el procés és una forma d'encobrir la merda.

No anava desencaminat, oi?
Quan en Cercas va llegir el manuscrit d'aquest llibre, em va dir que trobava en Quintà «inquietantment lúcid».

Tant em puc imaginar en Quintà com la Rahola, reclamant més quota de pantalla a la nostra televisió...
He, he, el que passa és que potser ara només ens queden les engrunes per repartir, perquè durant els darrers anys ens hem carregat l'autogovern. El que era llavors la Generalitat i el que és ara són dos mons diferents.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook