09 de desembre de 2020
09.12.2020
Diari de Girona

Anna Sabrià i Jordi Ginabreda: «L'estranger que ens visita i és crític ens ajuda a millorar»

L'arquitecta Anna Sabrià i l'interiorista Jordi Ginabreda van guanyar el premi d'arquitectura de les comarques gironines, en la categoria d'interiors, pel seu treball al cafè Buttercup de Girona

08.12.2020 | 23:34
Anna Sabrià i Jordi Ginabreda: «L'estranger que ens visita i és crític ens ajuda a millorar»

Interior modern en ple Barri Vell. Això implica més dificultat?
Un ha de ser conscient del lloc on treballa i que hi ha uns requeriments normatius. Hem fet al revés: en lloc de deixar-nos acoquinar, de ser tímids en el treball, hem proposat una cosa trencadora. I que a la vegada s'incorpora perfectament al barri.

O sigui, caminar pel caire, sense caure en la il·legalitat.
El client també volia una proposta arriscada. Però realment hi ha una sèrie de requeriments, fins i tot pel que fa a grafisme, que s'havien de seguir. Per exemple, el neó no podia estar a la façana, l'havíem de posar a dins.

Què li falta al Barri Vell de Girona?
Li falta tenir aquest agosarament que nosaltres hem tingut aquí. Hi ha una normativa que protegeix locals que ja tenien l'activitat establerta de bar o restauració, amb limitació de distància per obrir-ne de nous. Això fa que alguns dels locals siguin una mica obsolets, ja que les traves normatives dificulten la seva regeneració, i també la creació de nous.

Què proposarien, si tinguessin poder per fer-ho?
Caldria una revisió profunda de la manera com s'actua en aquest barri. Un altre exemple: les cartes de colors són de fa molts anys, no s'han actualitzat. Qui les vol seguir, ho té molt complicat. Un bar o restaurant que s'obri de nou té una sèrie de requeriments d'accessibilitat, de sortides de fum, etc. En canvi, n'hi ha que tenen la llicència des de fa quaranta anys i van funcionant.

El Buttercup és un cas excepcional: no era cap bar ni restaurant.
Han sigut molt valents. S'han hagut de foradar tots els pisos -als quals hi viu gent- per tenir la sortida fums, per al final obtenir un local molt més qualificat del que hi havia abans. I ara aporta qualitat en aquest espai del Barri Vell.

I gent? No hi falta gent que hi visqui, al Barri Vell?
Sens dubte, perquè s'ha turistificat molt. Realment faltaria més gent que hi visqués, es nota sobretot ara que no hi ha tants turistes.

Com afecta aquesta pandèmia el Barri Vell?
Pel que fa als negocis, està clar que és un desastre.

Més enllà dels negocis, que estic parlant amb dos treballadors de la bellesa.
Està bé que estigui tranquil, però tan poca gent, tampoc. Ara bé, el confinament perimetral ha comportat que hi hagi gent que redescobreixi la seva pròpia ciutat. Però...

Però...
Però som una societat en què el turisme està molt arrelat, ens agrada l'aportació de l'estranger que ens visita i que és crític amb nosaltres, ja que ens ajuda a millorar. Mirar-se el melic no ajuda a progressar. A banda que va bé per als negocis, la mirada externa es troba a faltar. Provoca tristesa veure la ciutat buida a les vuit del vespre, tan a prop de Nadal.

Hi ha gaire intrusisme en l'interiorisme?
Cada cop més gent s'hi dedica, i a totes les professions hi ha intrusisme. Qualsevol persona pot decorar un local, i al final el que et qualifica és la teva trajectòria, fer-ho bé i que els locals on has treballat tirin endavant. Però bé, al cap i a la fi, si una persona té un negoci, és creatiu i s'ho fa ell, és ben lliure de fer-ho. I si li queda un espai xulo, millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook