14 de gener de 2021
14.01.2021
Diari de Girona
Carolyn Steel
Arquitecta i experta en alimentació

«Jo aniria amb compte amb els pollastres de cinc euros»

14.01.2021 | 00:30
«Jo aniria amb compte amb els pollastres de cinc euros»

He llegit el seu llibre. No és només que siguem el que mengem. És que el que mengem pot fer-nos millors persones, i millors ciutadans.
Així és. Menjar és compartir, doncs compartim el planeta amb totes les criatures que mengen, humanes i no humanes. Per a mi, quan menges, has de pensar en què tots necessiten menjar. En aquest sentit el menjar pot fer-te un millor ciutadà, sí. No hem d'oblidar que el menjar són criatures vivents que criem i matem per poder viure. De manera que el menjar és vida, i si no valores el menjar, no valores la vida.
No tenim una cultura del menjar. Aquest és el gran problema?
Vivim allunyats de les nostres cultures alimentàries tradicionals, les que estaven lligades al paisatge i s'esforçaven per viure en harmonia amb el lloc que les acollia. Ens hem dirigit cap a una cultura del menjar que no té temps ni té lloc. Tot està disponible a tota hora.
Un bon ciutadà hauria de fugir dels supermercats?
Hem de ser conscients que cada vegada que gastem diners en menjar estem modelant el planeta. I sí, crec que els supermercats tenen massa poder, i el problema és que tenen aquestes cadenes de proveïment darrere en les quals el productor sempre surt perdent, llocs on els productes es venen per sota del seu preu de cost, cosa completament insostenible. Jo sospito d'un pollastre de cinc euros.
No tothom pot pagar els que valen 10 euros.
Si un creu, com jo, que una bona societat és una on tothom menja bé, està bé que el menjar sigui car, i aquí és on entren els governs, perquè per comprar menjar que costa el que val, la gent ha de guanyar prou per comprar aquest menjar, la qual cosa implica salaris mínims més alts, ingressos mínims vitals. El menjar barat genera llocs de treball barats, i el menjar bo genera bons llocs de treball.
Què hem de menjar?
El millor menjar orgànic que la teva butxaca pugui pagar. Jo, per exemple, intento beneficiar els petits productors locals. Tinc la sort de tenir una botiga d'aliments al meu barri que promou el comerç just, que compra a productors locals, i hi gasto tots els diners que puc, tot i que és molt més car que al supermercat. Ho faig perquè m'importa. Així que, no cal fugir totalment dels supermercats, però sí que hem de comprar el millor que puguem, donant importància al lloc d'on ve el menjar.
Creu que la pandèmia ha canviat alguna cosa? La gent està més a casa, cuina més...
Absolutament. Molta gent ha redescobert el plaer de cuinar, i molta gent ha començat a comprar a productors locals, crec que ara mateix el 40% dels britànics estan comprant directament dels productors, la majoria per primera vegada aquest any. I la raó és que els restaurants van tancar, i molts productors van decidir vendre directament als ciutadans. Crec que és de les coses bones que han sortit del confinament.
Un cop va dir que «menjar barat» és un oxímoron.
Absolutament. Podríem fer una llista dels danys que fem quan consumim determinat tipus menjar, el dany a l'ecologia, el canvi climàtic, l'extinció massiva d'espècies, la desforestació, la llista és molt llarga. Així que sí, paguem un cost molt alt, de fet paguem un cost inassumible pel que mengem, però el problema és que no veiem aquest problema. Al supermercat no es veu.
Canviar les coses és una qüestió bàsicament de decisions individuals, no?
Sí, però és molt important dir que necessitem governs que facin coses. Les decisions individuals no són suficients. Necessitem acció política i compromís internacional. Durant molts anys els governs van estar en primera línia del desafiament d'alimentar a la població, però en els últims 50 anys se n'han desentès i l'han deixat en mans de les multinacionals.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook