Cap d'any, moment de fer balanç i d'atrevir-se amb els bons propòsits. Col·lectivament hi ha un greu problema per fer la valoració de l'any que hem passat: la majoria de grans temes està en el capítol de coses pendents o les tenim a mitges. No tenim enllestit ni el capítol del finançament autonòmic , que tot just queda apuntat en la proposta presentada; del finançament dels ajuntament, ni n'hem començat a discutir. Parlant de recursos, fa massa temps que massa gent espera que arribin els que han de fer possible l'aplicació de la llei de la dependència. Queda per conèixer la sentència de l'Estatut. No s'ha tancat el gran pacte nacional pendent, el de les infraestructures, que ha de ser el que permeti abordar objectius a llarg termini -la millora de la nostra competitivitat- i a curt termini -ajudar a reactivar l'economia en temps de crisi-. De la crisi, millor esperar que s'equivoquin els que diuen que el pitjor està per venir i que l'encertin els que vaticinen que la segona meitat de l'any que ve començarem a sortir del túnel. I si aixequem el cap i mirem al món, l'esperança d'un nou impuls que ha significat el nou president electe dels Estats Units contrasta a les primeres de canvi amb la incapacitat de tenir un discurs propi sobre el més desestabilitzador dels conflictes, l'israelianopalestí. Com que és difícil que tot vagi pitjor, hi ha una esperança raonable de que les coses millorin. Això si, sempre que tots, des de les diferents responsabilitats, hi posem de la nostra part.
Per començar, saludem l'any amb prudència i sense excessos, que la falta d'una cosa i l'abús de l'altra ens ha portat fins on som.
