El Celler de Can Roca, restaurant gironí dels germans Roca, va ser elegit dilluns a Londres el cinquè millor del món, en la llista que elabora anualment la prestigiosa revista Restaurant. El Celler de Can Roca té dues estrelles Michelin.

Diu Lobo Antunes que el Nobel no tè gaire importància, que no és més que l'opinió particular d'uns senyors. Amb els premis de cuina passa igual?

No se n'ha de fer cas en el sentit que hem de continuar treballant igual que abans-d'ahir. Però encara que sigui l'opinió d'uns senyors, té rellevància, no es pot negar. Hem d'agrair-ho.

Ja ho veig: acaba d'arribar de rebre un premi així i ja està aquí treballant.

Aquesta és la cosa. El premi és fantàstic, però és efímer i el que compta és el dia a dia. Ara generem més expectativa i hem de treballar més.

És més pencaire o artista?

Cuiner. Més que artista sóc cuiner. I pencaire també.

És més important aquest premi o la tercera estrella Michelin?

Aquest premi és molt important, perquè té un abast mundial. Té una repercusió que no tenen les estrelles . En els 10 primers del rànquing n'hi ha tres que no tenim les tres estrelles Michelin.

I això què significa?

Que valora coses més enllà de les que premia Michelin, que és una guia més conservadora. Aquest premis fan altres lectures, més d'avantguarda.

Que El Bulli sigui el primer és una tradició o és que cap jurat s'atreveix a dir el contrari?

No, realment s'ho mereix. És indubtable que és el xef més important que hem tingut a la història. La majoria de cuiners li diran el mateix.

I el segon lloc, per al famós Fat Duck, acusat d'una intoxicació massiva. S'imagina que li passa a vostè?

Uf, m'ho agafaria fatal. I això que finalment es va demostrar que havia sigut un virus aliè a la cuina. Però durant aquells 15 dies, tots els cuiners ens posàvem a la pell de Blumenthal. Patint-ho tant com ell, perquè pot passar a qualsevol casa. A més, un cas així genera molta desconfiança, i això és molt dolent en aquest sector.

Li digui que s'ho agafi pel costat bo: jo, per exemple, no coneixia el Fat Duck i ara sí.

He, he, sí, aquesta és una altra visió, és veritat.

He buscat El Celler de Can Roca a Internet i posa: cuina catalana i cuina d'autor. En què quedem?

És cuina catalana d'autor (riu).

Per què no és tan mediàtic com molts altres cuiners?

Potser perquè som discrets. Ens agrada més ser a casa treballant i sortir als mitjans el mínim possible.

Això no li resta publicitat?

Tampoc no és tan important. La gent no ve a casa per llegir una crítica o veure'ns als mitjans. Ve perquè algú de confiança els ha dit que s'hi menja bé. Sempre hem funcionat així.

Com l'Iniesta, poc mediàtic però dels millors.

Ah, doncs ja m'agrada (riu).

Què es farà per sopar per celebrar el premi?

Ja he sopat [són només les 9]. Una truita de patates.