Avui, 22 d'abril, és el dia mundial de la Terra. La idea la va tenir un senador nord-americà, Gaylor Neldson, l'any 1970. L'objectiu inicial d'una diada reivindicativa era pressionar per la creació d'una agència del medi ambient dedicada a la conservació dels recursos naturals, i va comptar amb prou ressò en l'àmbit educatiu i universitari com per convertir-se en un dels motors de la convocatòria, dos anys més tard de la primera conferència sobre el medi ambient a Estocolm. Poc després, les Nacions Unides van incorporar la data al calendari de dies mundials.
El senador i activista mediambiental va escollir aquesta data perquè coincideix -sovint, no sempre- amb l'equinocci hivernal. Els equinoccis són els moments en què el dia i la nit tenen la mateixa durada a tot arreu de la terra, ja que tots dos pols estan a la mateixa distància del sol. Això passa tal dia com avui i pels volts del 20 de setembre.
Quan Nelson va engegar la seva iniciativa i quan es va celebrar la conferència d'Estolcolm s'estava sota la influència dels auguris del club de Roma, que advertia de la insuficiència dels recursos petroliers per fer front a les demanda en pocs anys.
Aquest any el dia mundial tindrà menys ressò que d'altres: perquè hi ha crisi, perquè el preu del petroli ha baixat i perquè l'amenaça de la sequera ha donat pas a l'abundància de la pluja.
Les advertències sobre una explotació sostenible dels recursos naturals continuen sent vigents i necessàries, però l'ús d'un cert alarmisme jugant de manera irresponsable amb la conjuntura a curt termini no ha fet cap favor a la consolidació d'una bona causa.
