C
itar personatges històrics és un recurs molt utilitzat perquè es deu considerar que no se sap cap millor manera d'expressar el concepte. I depenent del personatge citat, el missatge és un o altre. Així, l'ecosocialista Pedro Torres va iniciar la seva intervenció amb el poeta Antonio Machado i el seu "caminante no hay camino" per evocar la necessitat de tirar endavant. Per la seva part, Dolors Padilla va fer servir Ortega y Gasset i les "suggerents" sensacions que ha de produir Platja d'Aro.
Però va ser Joan Giraut, el segon a intervenir, qui va despuntar i va fer aixecar les orelles a l'auditori per dedicar la cita d'un cònsul romà al seu exsoci, Antoni Cano, i que no és gaire recomfortant: "Recordo rl senyor Cano: "Roma no paga traïdors"". Aquesta perla de Servili Cepió, pronunciada el 139 abans de Crist, va ser el més entretingut i destacable d'uns discursos que van transmetre missatges repetitius i previsibles -el de Padilla ja alcaldessa ho va ser, si bé també va resultar convincent, que se'l creia-.
També hi va haver interacció amb el públic amb aplaudiments per uns i altres i una acusació per David Puig que li va fer perdre els papers. En començar el seu discurs i criticar la "cacera de bruixes" contra ell per part del PSC i ICV, un assistent el va acusar de "mentider". Com en un pati de col·legi, el republicà li va espetar "Això m'ho dius a fora!".
El crit va sorprendre per la seva procedència, del sector de CiU, on Josep Maria Pelegrí, Xavier Dilmé, Jaume Torramadé o Eudald Casadessús marcaven el color d'aquest sector. A l'altre, hi havia una barreja difícil de veure socialistes -Manuela de Madre, Ricard Herrero o Teresa Ferrés-, ecosocialistes -Joan Boada i Lluís Postigo- i populars -José Luis Montero-.
