Amb 81 anys, el veterà escriptor britànic Tom Sharpe, establert des de fa un parell de dècades a Llafranc, és un home agraït a la sanitat catalana, a la qual ahir va qualificar diverses vegades de "meravellosa" durant la presentació de la seva última novel·la, Els Grope. Al llarg d'una, com a mínim, particular roda de premsa, Sharpe amb prou feines va referir-se a la seva nova obra, en la qual tracta l'eterna guerra de sexes, però, en canvi, va repassar els seus nombrosos mals, que van des d'un atac al cor, a una peritonitis i al trencament del tendó posterior de la tíbia, raó per la qual ara ha d'utilitzar unes crosses per als seus desplaçaments.

Acompanyat pels editors d'Anagrama i Columna, Jorge Herralde i Ester Pujol, respectivament, Sharpe va rememorar les seves estades als hospitals gironins i va mantenir que si aquests problemes de salut li haguessin passat a la seva Anglaterra natal, "ara potser estaria mort".

I si camina malament, va prosseguir, és per un mal diagnòstic del seu metge de Cambridge, que va haver d'intentar solucionar un metge de Girona.

"És per això -va remarcar- pel que estimo Catalunya", encara que, més tard, va afegir que si ha anat esmentant al llarg de l'acte aquest lloc és perquè "és un país civilitzat. En vint anys que fa que visc aquí, a Palafrugell hi ha hagut un assassinat, mentre que a Anglaterra n'hi ha un cada dia".

Precisament, la seva última novel·la la dedica als metges catalans Montse Figuerola -actual adjunta a gerència de l'Institut Català de la Salut i que fins el 2007 havia estat la gerent de l'ICS a Girona-, Francesc Xavier Planellas, Pere Solà i Montserrat Verdaguer, perquè "el 2006 em van salvar la vida".

Amb el seu habitual sentit de l'humor, molt marcat en la saga de Wilt, a Els Grope tracta sobre una antiga família anglesa, de Northumberland, un matriarcat de dones "molt lletges".

Tom Sharpe va voler ahir desfer algunes de les interpretacions que han fet de l'obra diversos crítics literaris i va sentenciar que no se l'ha entès bé perquè "no és ni un llibre feminista ni un llibre antifeminista". L'escriptor va mantenir que quan va començar no sabia com continuaria l'argument i va precisar que, de fet, en aquesta novel·la hi ha dues nar?racions diferents que "en un moment donat van acabar barrejant-se".

Sobre les diferents generacions que apareixen en el text, que van de l'època dels víkings fins a l'actualitat, Sharpe va dir que és "el menys família que em pugui imaginar", amb una dona que vol ser violada per un guerrer víking, molt alt i pèl-roig.

En desacord, també, amb l'asseveració que algunes de les fèmines que hi apareixen són monstruoses, va dir que "té experiència amb dones monstruoses i no són divertides", i va afegir que "més experiències monstruoses he tingut amb homes que amb dones". També va aclarir que escriu novel·les còmiques, satíriques, "i el seu objectiu principal és divertir la gent que té una vida gris".

Durant la seva compareixença va llançar dures andanades contra Margaret Thatcher i hi va haver temps per preguntar-li la seva opinió sobre el fet que el nou Nobel de la pau sigui Barack Obama. "No ho entenc. La política és un misteri per a mi. Crec que Obama és bo, però que mereixi el Nobel és una altra cosa", va concloure.