"Imagina ser dissenyadora de moda" per a Nintendo DS porta 3,5 milions d'exemplars venuts. Això hauria d'alleujar els partidaris de les joguines no sexistes, no perquè les nenes també videojuguin sense emular un gàngster raper sinó perquè dissenyin moda. A veure si, jugant, jugant, d'aquests 3,5 milions de nenes n'acaba sortint una dotzena de dones que dissenyin moda per a dones que es puguin posar dones, començant per elles mateixes.
A la moda li passa una mica com l'alta cuina: els que et fan un menú llarg i estret ple de meravelles crues creuades amb filigranes al foc, textures ambigües i aspectes equívocs en els quals resideix la sorpresa confessen que, en arribar a casa, els agrada menjar un parell d'ous amb xoriç de pagès. Amb la moda veus que els dissenyadors de peces sorprenents per tall, teixit i estampat després són senyors vestits de pres d'Alabama.
Aquest any sorprenen les sabates de dona amb talonassos per com serà de difícil distingir una noia a la moda d'un camallarg del teatre de carrer. A aquestes sabates no és pertinent aplicar-los el verb "agradar" sinó la funcionalitat que puguin ser calçats aquests talons que fan el peu de cavall i obliguen a anar de puntetes. En els anuncis queden bé, encara que les models surten assegudes.
Es diria que el vistós i festiu carnaval de Santa Cruz de Tenerife vol passar a la quotidianitat d'aquesta tardor amb una barreja de plataforma i taló d'agulla que és mixtura i esguerro, que ridiculitza el caminar, que rebutgen els traumatòlegs i que mereixeria intervenció del Ministeri de l'Interior pel risc de precipitació al buit de la postura que imposa. O del de Sanitat, per obligar a imprimir en les caixes de sabates un escrit com els dels paquets: "Calçar moda pot matar".
