Amb inicis a la Nova Cançó, Sam (Salvador Torres) va recórrer després Europa cantant en una orquestra. Més tard va triomfar a Gente Joven, en sales de festa de tot l'Estat i a En directe Mari Pau (TV3). Ara és cantant a La Siesta de Santa Susanna i publica el CD+DVD de duets Tiempo de amigos.

De compartir escenari amb Llach a fer-ho amb un quadre flamenc, és tot un recorregut, no?

Mentre la gent sigui bona professional no hi ha problema. I el quadre flamenc de La Siesta ho és. Pensi que hi ha Diego Cortés, el guitarra número 1 després de Paco de Lucía.

Abans, va passar per Gente Joven, una mena d'O.T. avant la lettre.

Si haguéssim tingut aleshores el ressò que han tingut els triunfitos, les coses haurien anat diferent. I això que jo vaig tenir la sort d'arribar a la final.

On hi ha més qualitat?

A Gente Joven. Per què ha triomfat Bisbal? Perquè ja portava una base molt ferma de cantant d'orquestra. Bé, doncs el 90% dels de Gente Joven estàvem treballant en orquestres.

És un aprenentatge necessari?

Aprens tots els pals. Ara hi ha cantants que diuen: "Jo faig aquest estil". Nano, un cantant ha de fer tots els estils.

Després van arribar les actuacions a grans sales de Lloret, Benidorm, Palma... Imagino les xefles.

És increïble, inimaginable, la quantitat de gent que passa per aquestes sales. Ara bé, per xefles grosses, molt millor les sales petites. En una sala gran es perden en la immensitat (riu).

Quin és el secret a l'escenari?

S'hi ha de posar el màxim respecte, la màxima professionalitat i, sobretot, ser natural. Si hi ha complicitat amb el públic, ja és un 50%.

Què és una discogràfica?

(Gran riallada) Una sangonera. Una caixa tancada on és molt difícil entrar, no tant pels seus directius sinó per les estrelles que ja hi han firmat que són els que veten o permeten.

Què tenen a veure amb l'art?

No els parlis d'art a les discogràfiques, no els interessa. Excepte algun segell independent, que són art, cultura i intel·ligència. Però les multinacionals, res.

En aquest món un s'ha d'empassar molts gripaus?

Sí vols arribar a dalt, sí. Un cop a dalt, ets tu qui els fa empassar als altres. Ara, qui vol viure de la música amb dignitat però sense pretenssions no s'ha d'empassar res. Al contrari, si una cosa no t'agrada, baixes de l'escenari i te'n vas. És la llibertat del que no és una gran figura.

Ha fet sempre al que ha volgut?

Sempre. I a la meva manera, com deia Frank Sinatra. A vegades l'he encertat, moltes m'he equivocat, però des que vaig marxar de casa amb 17 anys he viscut sempre com he volgut.

A qui admira en la música?

A gairebé tothom. A tothom que treballi amb dignitat i respecte, encara que el resultat no sigui bo.

Amb qui hauria volgut fer un duet?

Uf, amb molts. Amb Ray Charles al piano, o amb Sinatra prenent un whisky a la barra i cantant On my way.