Tota conversa amb pintors a la Fira del Dibuix portava, irremediablament, a la crisi. I a com els està afectant. Resumint, ara costa més, molt més, vendre quadres. Fins i tot l'alcaldessa Anna Pagans col·labora explicant, en el text de salutació del catàleg de la Fira, que "aquest any, però, a ningú no se li escapa que les Fires arriben en un moment complicat per la situació econòmica que travessem". Però aparquem, almenys per breus moments, la crisi. La Fira del Dibuix és la fira dels badocs. I de les preguntes pel preu, un cert regateig, l'intercanvi de targetes i les reserves que, en la majoria de casos, arriben a bon port. De l'entrada prudent, a manera de tempteig, a deixar-se emportar per l'inèrcia del pas sense destí. Costa molt només passejar per entre centenars d'obres, i no parar-se, com a mínim, a contemplar alguna obra que ens cridi l'atenció.
La terra tira. Hem vist desenes de "Girones", amb el perfil de la Catedral, l'església de Sant Feliu La Major i les cases que es difuminen en l'aigua de l'Onyar. De diferents estils i maneres de resoldre. Totes molt idíl·liques. Massa! Algunes signades per artistes de Barcelona, Manlleu, l'Hospitalet de Llobregat. Per a quan la Girona dels barris? La dels carrers, places... Cadaqués, paisatges de la Garrotxa, i de la Costa Brava... continuen tenint sortida. Les comarques gironines, al menjador de casa.
Noies seminues, ciutadans anònims, primers plans amb faccions marcades, personatges imaginaris... La figura humana interessa. Les persones som complexes, i això queda reflectit en les obres.
Els colors
La psicologia estudia les sensacions que els colors transmeten. Hem vist un paisatge osonenc, amb tonalitats groguenques, que convida a l'optimisme amb la representació d'una sega agrícola. Però també una aparent calma marítima que insta al refugi davant la proximitat d'una tempesta. I el crit a la vida dels innocents traços naïf. Saber quins factors influeixen és el desig dels publicistes. Però ara n'hi ha un de clar. Si hom no té diners, o veu que se li poden acabar, no gasta. Observem que hi ha qui decora un pis... També resumint, alguns artistes ens diuen que, ara, per vendre, paciència, que els clients no vénen sols. És la idea que "l'època d'or queda en el record". La crisi també els passa factura.
