Amb exposicions individuals i col·lectives fetes a Cuba i Catalunya, Axel Rodríguez resideix, amb la seva família, a Santa Coloma de Farners. Té molt bona impressió de la Fira i, ahir mateix, tenia previst repetir el 2010.

És la primera vegada que participa.

Sí. No m'havia atrevit mai. Enguany sí, en plena crisi... Havia prioritzat les galeries. Pensava trobar aquí un altre nivell... És força alt...

Fa referència al coneixement del públic?

No, en aquest cas, dels artistes.

Què representa per vostè venir?

És una fira molt important, perquè el pintor pot sortir de l'anonimat. Com un músic que actua davant de centenars de persones. És una bona manera de promocionar-nos. No és un mercat ambulant. Si fos així, no hi hagués participat. És una fira de pintura reconeguda i, per tant, ens aporta molt.

Quin són els interessos dels gironins?

Com bé diu l'expressió, "hi ha de tot a la vinya del Senyor"...

Cap temàtica, estil concret...?

Després de molts anys d'academicisme, l'interès va ser per l'abstracció. Els hiperealistes sorgeixen als anys 70 reivindicant que el pintor continua sabent l'ofici. Ara, i sempre parlant en conceptes generals, hi ha un gust que beu de les dues fonts: hi ha gust per allò modern, però que quedi explícit que hi ha un treball artesanal. La simplificació de l'art va suposar, en certs casos, una burla. El públic que compra cerca un nivell, no vol que l'estafin.

Quines expectatives té per enguany?

Els contactes. Tinc un grup (Integració Cultural), format per uns 40 pintors, que vol reivindicar la universalitat de l'art. En aquest, no hi ha conflictes. A través de la nostra obra, vivim en completa harmonia. Hi ha artistes procedents de diferents punts geogràfics i ens donem a conèixer a la Fira del Dibuix de Girona exposant les nostres obres.