La publicitat televisiva de perfums nadalencs, impotent davant el sense sentit de vendre pels sentits de la vista i l'oïda el que es compra per l'olfacte, fabrica espots sense sentit on l'únic llegible solen ser París i una gran femella occidental. La resta és art i assaig. Aquests anuncis comparteixen un missatge general de recerca intensa de no se sap què. Scarlet Johansson, arreglant-se davant el mirall en la gran habitació, pensa "no sé què és... potser tot... potser res...". Seran l'or, els diamants i els vestits que no interessen a Charlize Theron, la desganada bellesa que des de fa diversos Nadals ens mostra que li sobra tot i no li falta res?
No se sap què però, sigui el que sigui, Kate Moss ho ha trobat a París. És quelcom que li produeix un plaer enorme en el seient del darrere d'un cotxe, al llit i en un pont sobre el Sena. Per com ho manifesta pot tractar-se del punt G. Tractant-se de Kate Moss el que no estranya és que trobi, a París, a Londres, on sigui. La premsa explica que la deixes sola en una ciutat i "arreplega" sempre.
No com Audrey Tautou, la despistada Amelie, que, esnifada per un desconegut en l'estret passadís d'un gran exprés europeu, passa una nit de tren d'allò més ansiosa (i ell també). Tots dos decideixen buscar-se, s'emboliquen amb unes portes en pla vodevil i arriben separats a Istanbul. Al Bòsfor, els seus vapors es creuen. No es reuneixen fins que tornen a l'estació i ell la troba d'esquena, l'olora de nou, es besen, s'abracen i fi.
Aquestes històries perfumades amb grans estrelles formen una superproducció europea de gènere sentimental, sense gaire sentit però amb l'avantatge que, en comptes de superar les dues hores, no arriben als dos minuts.
