Fa més de mig segle que el restaurant Can Pujol, de Tordera, ofereix esmorzars de forquilla i ganivet. Sempre al càrrec de la mateixa família -Jordi és ja la tercera generació-, continuen servint autèntics tiberis a primera hora del matí.

Encara tenen tirada els esmorzars de forquilla?

Abans la gent no demanava res més. Tot eren plats calents, i només entrar per la porta el client ja sabia què volia.

Situem-nos. Perquè el lector ho entengui: Que tenim avui per esmorzar?

Peus de porc, vedella, carn de caldera, etc. Porcions. Més que racions ens agrada dir-ne porcions.

Baixarà la productivitat a la zona: qui té ganes de treballar després d'un esmorzar així?

Doncs ara no tant, però aquí venia expressament a menjar aquests esmorzars molta gent de Badalona i de Barcelona. I després bé anaven a treballar. Entrepans, abans no se'n venia ni un, i ara és el que més vol la gent.

O un suc i una torradeta de pa integral.

Exactament, que també és més barat. Anys enrere per 15 pessetes menjaves dues porcions.

Em fa l'efecte que als joves aquests àpats no els entusiasmen gaire.

La major part del jovent no ha tastat mai aquests menjars. Diuen que no els agraden, però mai ho han tastat. Quan ho tasten, els agrada.

Potser els nostres polítics treballarien millor amb uns esmorzars així de consistents?

Potser sí, que estan massa acostumats a les noves tendències i no coneixen això tradicional. Encararien millor els dies de feina.

A Can Pujol, que no us parlin de dieta mediterrània ni de vegeterianisme, pel que veig...

Ara la gent té molta mania amb el colesterol i aquestes coses. Així que molts mengen aquests plats només un cop per setmana.

Pocs dinars deuen servir després d'aquests esmorzars.

No cregui, hi havia gent que els dimecres -el dia més típic- venia a esmorzar i encara es quedava a dinar. Ara encara en queda algun, però ?menys. Ara per estalviar solen fer un àpat únic, esmorzar-dinar.

De guardar la línia, res.

Bé, compti que per exemple uns peus de porc a la brasa o guisats a penes porten greix. Són aptes per a qualsevol dieta.

Suposo que no hi pot faltar el porró de vi.

El porró de vi, la copa i el puro. I algun cigaló. I el vermut de barraca de tir.

Perdó?

Abans, a les barraques de tir al plat de la festa major et donaven un vermut de bóta. Ho estem recuperant, afegint-hi una tapeta.

Recuperant el licor de "garrafa" en lloc de tanta marca de disseny?

Exacte, i que sigui de "garrafa" no vol dir que sigui dolent. Que no tingui marca no significa que no tingui qualitat. Tothom ha sentit parlar del vi de casa de pagès.