La nevada ha evidenciat, un cop més, el dèficit històric d'infraestructures que pateix la demarcació de Girona, llargament denunciat per patronals, cambres de comerç i societat gironina els últims anys. En comunicacions, el desastre ha estat majúscul en quedar col·lapsades durantes 22 hores els tres principals eixos de circulació de les nostres comarques: l'AP7, la N-II i les vies de tren. En electricitat ha estat, directament, el caos. A la caiguda de la línia d'alta tensió que ve des de Juià, on finalitza la xarxa de 220 KV de REE, i des d'on Endesa reparteix l'electricitat que consumeixen les comarques de la Selva i el Baix Empordà, s'hi ha afegit el munt de torres desplomades a l'àrea de la Costa Brava centre i les afeccions causades a 200.000 abonats: pagesos, indústries, comerços i particulars. La línea d'alta tensió va ser recuperada el dimarts 9 de març, però ni el 40% de les torres encara no s'havien aixecat quatre dies després, quan escric aquestes ratlles.

El govern ha donat moltes explicacions sobre el caos barceloní de tres horetes, i va derivar els problemes gironins de llum cap a les elèctriques. Aquestes han reconegut que és evident la feblesa de la xarxa elèctrica a Girona, però també que són molts anys de política erràtica en matèria energètica. Amb més condicions -argumenten- les torres de mitjana tensió haurien caigut igualment per l'excepcionalitat del temporal, però i l'energia arribés per més d'un punt, el restabliment del servei hagués estat més ràpid. Per això, les elèctriques manifesten que, si el govern hagués deixat construir la MAT, com estava previst, a hores d'ara hi hauria molt pocs abonats sense llum a la Costa Brava.

D'això ja en parlarem més endavant, perquè, de segur, que ningú no vol que torni a passar. Ara, toca resoldre l'atzucac: 60.000 abonats sense llum, grups, electrògens insuficients, 15.000 nens sense escola, centenars de granges sense proveïment, inactivitat industrial i comercial, riscos de robatoris i pillatge, etc...

Quan 300.000 abonats de Barcelona restaren sense llum el 23 de juliol del 2007, Endesa va trigar 56 hores i 42 minuts en restablir el servei a la ciutat. Hi va col·locar 130 gups electrògens. A Girona, en canvi, ja fa una setmana que no tenim servei elèctric -que vol dir no disposar ni de calefacció, ni d'aigua calenta, de cuina, i amb prou feines de telèfon- i, el que és pitjor, sense informació fefaent sobre quants dies més hem d'estar sense corrent. Per ara, només comptem amb 225 grups electrògens per abastir un territori de més de 200 municipis, dos cops l'àrea metropolitana de Barcelona, que només en té 36. L'episodi de Barcelona, a més, ha reportat indemnitzacions de fins a 300 euros a 98.000 abonats. A nosaltres, ni tan sols ens en han parlat fins ara.

Els nostres greuges, doncs, són molts, i, per ara, ningú no apel·la a d'altra cosa que a la paciència. D'això en tenim, però no durarà gaire, perquè tenim la temporada a tocar i la imatge de la hoteleria gironina és per terra. Cal donar servei als clients que ens arribin per Setmana Santa i refer la qualitat integral dels nostres serveis turístics a l'estiu. Exigim rapidesa i si ens ha de venir a ajudar l'exèrcit que ho faci, com diuen ells, "¡A la voz de ya!".