El músic saltenc Lluís Costa va presentar a La Planeta -sota l'àlies Costa 59- el disc Un mar de confetti. Onze composicions, la majoria instrumentals, reunides després de més de quatre anys de gravacions disperses al seu propi estudi, i amb el Mediterrani com a teló de fons.

Què li costa al senyor Costa?

El que cada dia em costa més és mirar la televisió.

Què diferencia Lluís Costa del seu alter ego, Costa 59?

Costa 59 ve a ser el projecte que ?Lluís Costa ha desenvolupat en solitari. És un projecte més personal, més interior.

Perquè cada vegada que un músic treu disc, a la promoció s'assegura que és "el seu disc més personal"?

He, he, en realitat es diu que és "el seu millor treball". En el meu cas, és el primer que faig cent per cent jo -inclosa la gravació i la producció-, així que per força és el més personal.

És el seu cognom el que el fa estar ?enamorat del mar?

Potser ha sigut per això (somriu). Però no ho crec. Des de petit m'ha agradat el mar, i sempre hi he volgut estar a prop. Per això m'encanta l'Empordà.

Què té el Mediterrani que inspira tants cantants i artistes?

Sobretot la seva llum. Asseure's al seu davant durant hores i anar veient tots els canvis de llum -més l'aire que l'acompanya- és una experiència que ?enamora. Tant li fa que sigui a la Costa Brava com a Formentera o Menorca.

Hi ha gaires motius avui per llançar confetti?

No gaires. Però precisament per això he titulat el disc Un mar de confetti, per donar una mica d'optimisme a la vida, que no tot ha de ser negatiu. Vaig posar el títol a posteriori, després de veure que les cançons inoculaven alegria.

Conté bastants temes instrumentals. Quan no hi ha res a dir és millor callar?

Exactament. Vaig creure que la història que vull explicar queda perfectament entesa amb només quatre cançons amb lletra. Tanmateix, el disc inclou veus que fan melodies.

Deia Brahms que més difícil que compondre és descartar les notes supèrflues. Encara és vàlid això?

Absolutament vàlid. De fet, mentre gravava aquest disc anava esborrant el que creia que no "hi entrava". Si no hi havia d'anar res, doncs no hi anava res.

Per què té tanta força la mala música?

Perquè el problema d'aquest país és que la base de la cultura falla per algun costat. No hi ha una base cultural que pugui evolucionar, i estem recollint els fruits d'això.

Manté Angus Yong (AC/DC) que el rock és la seva Viagra. També per a vostè?

Sí, també. Encara que en aquest disc no hi hagi gaire rock. Potser perquè ja duia molts anys prenent Viagra i ara necessitava una mica de tranquil·lizant (riu).

És més fàcil sortir cantant a TV3 si imita La Trinca que si es dedica a crear bons treballs musicals?

(Riu) A TV3 gairebé mai hi ha hagut programes musicals, tot i que sempre se n'han reivindicat. Prefereixen fer programes d'aquests que diu vostè.