El volcà islandès Eyjafjalla podria seguir actiu durant setmanes, ja que pertany a un tipus de volcans que acostuma a mantenir-se "despert" durant una franja temporal que pot anar des de pocs dies fins a mesos sencers. Però això no vol dir que se segueixin formant cendres durant el mateix període de temps, ja que l'aigua del cràter es pot esgotar o acabar-se de fondre en un breu espai de temps, la qual cosa ha generat el fenomen que en aquests moments està afectant el trànsit aeri europeu.
Així ho va explicar el secretari general de l'Associació Internacional de Vulcanologia, Joan Martí; al mateix temps que va puntualitzar que, d'acord amb els últims informes difosos per "col·legues" islandesos, el volcà podria haver reduït la seva intensitat perquè la columna de cendres ha descendit en altura.
Reactivar-se o aturar-se
En aquest sentit, l'expert va comentar que, encara que sembli que l'activitat del volcà Eyjafjalla s'hagi reduït, s'ha de tenir present que es podria reactivar i tornar a generar més lava; o, per contra, cessar la seva activitat completament. "És un tema complicat que cal seguir al minut per tal de poder realitzar un pronòstic i de moment es desconeix quan pararà", va afegir l'especialista de l'Associació internacional de Vulcanologia.
D'aquesta manera, Joan Martí va assenyalar que la gran columna de cendra es forma perquè el volcà suposa un punt d'escalfor dintre de la glacera, que fa que es fongui lleument, i l'aigua que sorgeix com a conseqüència d'aquest fet es barregi amb el magma i per això "s'escupen", finalment, aquestes cendres a l'atmosfera.
"Aquest volcà és petit i no hauria d'haver causat tants problemes. S'han produït massa cendres i també les condicions meteorològiques han afavorit que arribin a Europa", va afegir Martí, a la vegada que va indicar que la millor forma per guiar-se pel que fa al comportament d'un volcà és basant-se en activitats volcàniques anteriors.
Per tant, el secretari general de l'Associació Internacional de Vulcanologia va destacar que l'única manera de realitzar un pronòstic correcte passa per estudiar erupcions anteriors i volcans semblants.
En relació amb el fet de si aquest volcà podria connectar-se amb un altre de contigu anomenat Katla, Joan Martí va subratllar que aquest és "més gran" i que els científics estan pendents que es connectin; encara que va afirmar que de moment la probabilitat "és molt baixa", l'expert també va remarcar que es tracta d'una "possibilitat remota que cal controlar".
Les conseqüències
D'altra banda, l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Sebastian Wiesmaier, va dir que a Islàndia hi ha molts precedents d'aquesta situació. La raó que explica aquest fenomen és que es tracta d'una illa volcànica amb prop de 200 volcans i que, a més, se situen en latituds molt altes, on es formen les glaceres.
Entre les possibles conseqüències que pugui tenir el volcà, va ressaltar que la seva erupció no fondrà totalment la glacera que el conté. "A Islàndia, fa dos anys un volcà va fondre completament una glacera", va afegir aquest expert.
D'igual manera, Sebastian Wiesmaier va assenyalar que la comunitat científica desconeix en quin moment es diluirà el núvol volcànic que afecta Europa. L'expert també va manifestar que la difusió d'aquest núvol per l'atmosfera provocarà, entre molts altres fenòmens, un refredament de les temperatures a Europa durant aquest estiu.
"Hi ha partícules que es formen després de la combinació de la cendra i l'aigua en l'atmosfera, l'àcid sulfídric, que probablement es quedi a l'entorn de tres anys a dintre de l'atmosfera, en col·locar-se a la part superior dels núvols, on no hi ha pluja", va afegir Wiesmaier.
