Descendent directa del general Álvarez de Castro i (precisament per això) setena vescomtessa de Castro y Orozco, Rosario Sellés va ser fa pocs dies al castell de Sant Ferran de Figueres per inaugurar una mostra sobre el seu avantpassat.

Segles després, tornen els Álvarez de Castro a Girona.

Han passat moltes generacions, però encara portem amb molt d'orgull el seu nom.

Conserva la família alguna relíquia del general?

Justament per l'exposició de Figueres hem prestat un faristol, una urna, una tabardera i un plumier on guardava el lacre. I també un quadre de Granada, on havia nascut. Tot pertanyia al general.

Com era aquell home, segons vostè?

Era un valent, que va donar la vida per Espanya i per Girona. Una persona com n'hi ha poques. Però no cregui que el vaig conèixer, eh? (riu).

Per favor, vescomtessa, que no la faig tan vella.

Oh, és que aquest dia a Figueres algú em va preguntar si jo era la vídua del general (riu). M'ho vaig agafar com una floreta, perquè per tenir uns 250 anys estic força ben conservada.

Álvarez de Castro estimava Girona o era un professional que feia la feina?

Són coses íntimes de cadascú i és un xic arriscat que jo digui què pensava ell. Però crec que una persona que dóna la vida per alguna cosa, és perquè l'estima. Si no hagués estimat Girona i Espanya, no s'hauria sacrificat.

Alguns historiadors el culpen de la mort de molts gironins.

Això sempre passa. Sempre hi ha gent disposada a dir coses dolentes de qui ha entregat la vida per una causa. Per Déu! És increïble que la gent busqui sempre coses dolentes a pertot.

Una mica tossut sí que semblava.

És clar que era tossut. Però perquè no volia deixar-se envair pels francesos. Tossut ho era, però per una causa justa.

Entre nosaltres: no creu que els francesos portaven aires nous a un país ancorat al passat?

Bé, però si per la modernitat i la llibertat s'han de pagar segons quin preu, millor que no arribin. Es demostra en l'actualitat, perquè la modernitat i la llibertat que estem vivint ens estan portant unes conseqüències pèssimes. Crec que estàvem millor essent una mica més antics.

Realitat o llegenda, que va morir torturat pels francesos?

També hi ha qui diu que va morir de mort natural. Jo crec en la teoria que diu que es va enverinar perquè els francesos no el pengessin, que era la mort més deshonrosa per a un militar.

Esperava més actes de reconeixement a Girona?

Estem més que satisfets. Estem orgullosos i agraïts. No tinc paraules per agrair a tota la gent que ha reunit el material de la mostra. Ha sigut molta feina. No es pot demanar més.

La ciutat de Girona no la va convidar en commemorar els Setges?

Segurament no ens van localitzar, ja que el meu germà i jo vivim als Estats Units. Si em convidessin, vindria immediatament.