Un institut de Pozuelo d'Alarcón, municipi de Madrid amb una de les rendes per càpita més elevada d'Espanya, ha aprovat un reglament intern que prohibeix a l'alumnat assistir a classe amb el cap cobert, amb mocadors, gorres o barrets. I la polèmica està servida. La nena Najwa Malha ha estat la primera alumna musulmana afectada per la norma d'aquest centre educatiu perquè no li ha estat permès anar a classe amb l'hijab. La caixa dels trons intolerants que posen sota sospita permanent la comunitat islàmica ja fa un temps que està oberta. El 2007, un col·legi públic de Girona prohibia una nena de 8 anys portar l'hijab, el vel islàmic, fins que la Conselleria d'Educació va obligar a readmetre-la. Més recentment, la controvèrsia sobre la decisió de l'Ajuntament de Vic de demanar certificat d'empadronament a les persones nouvingudes forma part d'aquest corrent intransigent davant la diferència.
Però el més greu de tot és que el mateix govern espanyol està desconcertat i no sap quin camí prendre. Si d'una banda, la ministra d'Assumptes Socials, Trinidad Jiménez, ha dit que no hi ha necessitat "ni de prohibir ni de regular" sobre el tema, la titular d'Igualtat, Bibiana Aído, ha afirmat que "personalment" està en contra del vel islàmic de les dones. Una discrepància que posa de manifest la manca d'una opinió seriosa fonamentada en la recerca social per conèixer les causes reals que porten la dona musulmana a dur el vel. Només una dada que desmunta la teoria que sosté que el vel sempre és una prova de submissió a l'home: Lubna Hussein, la periodista sudanesa que el 2008 es va revelar contra el càstig a 40 fuetades al Sudan per dur pantalons. Va aconseguir escapar-se'n. Des de París defensa el dret a usar l'hijab. Per opinar, s'ha d'estar informat.
