El film Res Publica ens presenta, amb l'estructura d'un fals documental, un home que troba en el suïcidi l'única forma d'assolir la llibertat plena. Protagonitzada per José María Blanco, va ser dirigida per José Maria Nunes, que va morir poc després que s'estrenés

Un suïcida és un valent o un covard?

(Rumia) No es pot resumir de manera tan dràstica, perquè hi ha suïcidis per desesperació. O el cas de la pel·lícula, que se suïcida per simple determinació.

Per Napoleó, el suïcidi era abandonar sense lluitar en camp de batalla.

És una simplificació excessiva. Tornant per exemple al meu personatge, ha estat lluitant tota la vida i al final veu que no servirà de res, que el món cada cop té menys en compte els valors personals.

Quedaria gaire gent si tothom que s'adona d'aquest fet es tragués la vida?

Realment no quedaria gaire gent viva. Si morir-se fos tan senzill com apagar un interruptor, se suïcidarien milions de persones. Seguríssim.

Creu que és més difícil que això?

Ara elucubro, però penso que la manera de fer-ho tira enrere molta gent. Inclús per la por a com pot quedar si falla.

Tothom coneixia algú que ha mort per suïcidi?

Sí, és cert. Jo mateix coneixeia tres persones que es van suïcidar. La darrera, una veïna amb un càncer terminal dolorosíssim. Simplement va aprofitar que el seu home treia el gos a passejar per tirar-se pel balcó.

Cada cop n'hi ha més?

Estic convençut que sí. El que passa és que aquesta societat tan falsa ho amaga. La majoria de vegades quan no es diu la causa de la mort i no ha sigut cap malaltia, ha sigut un suïcidi. Ara precisament, estem en una època en què se suïcida moltíssima gent, i s'amaga.

Com sempre, no?

No sempre ha sigut així. Recordo que quan jo era jove als diaris sortien els suïcidis. Potser la democràcia té més por que el franquisme als suïcidis (riu). Avui, en teoria, no se suïcida ningú. La premsa deu tenir instruccions d'ocultar-ho.

Doncs no deu ser que avui no en parlem. Miri: el cinema que es fa en general avui invita al suïcidi?

He, he. Invita a no tornar al cinema.

Només en la ficció -com al seu film- és possible arribar a la mort amb ironia i humor?

(S'ho pensa). Malgrat que aquesta vida és -amb perdó- una merda, la gent s'hi vol agafar. Personalment, com que ja he interpretat dos suïcides, quan m'arribi l'hora m'ho agafaré amb esperit de conya. M'ho prendré com si estigués a la sala d'espera per pujar al coet sideral.

És una ironia que Nunes morís just després de rodar aquest film?

La meva idea és que Nunes es va guardar per ell mateix l'últim full del guió. No es va suïcidar suïcidant-se, però potser ja tenia el convenciment que se n'anava.

El preocupa la mort?

No, gens. El meu pare va morir als 65 anys. Quan jo vaig complir aquesta edat em vaig considerar mort. Ara porto 9 anys de regal, i n'estic molt content: m'estic construint un segon currículum (riu).