Protagonista, entre molts altres films de CamarónGal, Mercè Llorens ha estat a Girona presentant Ens veiem demà, pel·lícula dirigida per Xavier Berraondo en la qual fa el paper d'una esquizofrènica

Què veu quan mires el demà?

Millons de finestretes on passen pel·licules diferents

Va estudiar puericultura. Per saber tractar els actors, que són com nens?

M'ho diu a mi que soc actriu? (riu). Els actors no som nens, pero sí que la nostre vulnerabilitat ens comporta ser sensiblesÉ inclús a vegades capritxosos.

Els papers de malalts i disminuïts són els més agraïts?

No necessàriament. Pero és veritat que sovint els actors premiats interpreten personatges durs. Els papers més agraïts són aquells amb els quals aprens i t'ajuden a creixer com actor i persona.

Com es fa per posar-se en la pell d'algú que confon realitat i imaginació?

No em sembla tan dificil confondre realitat i imaginació. En algun moment, a tots ens ha passat. A mes, què és la realitat? Quina? La teva, la meva, la del veï? Hi ha tantes realitats...

La d'actor (o actriu) és per tant la professió més esquizofrènica?

Ho pot semblar, pero també obliga a tenir els peus a terra, i crear-te una forta personalitat.

Ha visitat mai un psiquiàtric?

Sí. Tinc un familiar amb esquizofrènia. No em sembla gaire diferent dels interiors d'algunes cases o cervells de persones que m'he trobat.

Oblidem massa sovint que tots podem patir una malaltia mental?

Tots podem caure en la malaltia, la psíquica i la física. Però som mes forts del que pensem, l'autosuperació de l'home és impressionant. Crec que la meva professió ajuda en això. El teatre sovint s'utilitza com a teràpia.

Deia Nietzche que en la bogeria sempre hi ha alguna cosa de raó.

És cert. En la bogeria hi ha una serenitat, una veritat, que no som capaços de veure des de l'altre costat de la línia. Per a mi la bogeria no deixa de ser una hipersensibilitat extrema, que dóna lucidesa. És una protecció, un lloc on emparar-se, on tornar.

El film Una ment meravellosa explicava la història real d'un esquizofrènic...i geni.

Aquesta societat no està preparada per als emprenedors, els superdotats o els hipersensibles. Si no tenen espai per desenvolupar-se, poden acabar refugiant-se en la bogeria.

Segons Marguerite Yourcenar, l'amor i la bogeria són els motors de la vida. Quin dels dos falla?

Per mi ho són més aviat l'amor i la curiositat que mou el món, i ens falten una mica de les dues coses. Ens hem aposentat en una vida còmoda, ens deixem portar per no se què, i no som feliços.

Inclús Sant Agustí mantenia que un cop a l'any és lícit fer bogeries. Segueix aquesta doctrina?

No paro de fer bogeries, si s'enten això com a ser rebel, impulsiva, creativa i inclus pocavergonya i atrevida. Pero només a estones, eh? Penso que ens oblidem massa del nen i la nena que tenim a dintre, som massa seriosos i correctes.