Diuen que els èxits esportius ajuden a millorar l'estat d'ànim dels ciutadans i de l'economia. Hi ha estudis que han demostrat que després d'haver guanyat el Mundial de fútbol l'any 1998, el PIB de França va sumar mig punt més. A Itàlia va passar quelcom semblant el 2006. De fet, els que més pateixen són els organitzadors d'aquests esdeveniments, ja siguin Jocs Olímpics o Mundials de Fútbol, que no saben que fer després amb unes instal·lacions que al cap de quatre dies es quedaran buides. El director d'un dels dos diaris esportius catalans em deia de l'increment de vendes d'ençà de l'èxit de "La Roja", que també aporta més ingressos publicitaris. Aquest matí al passeig de Gràcia de Barcelona, a la tenda d'Adidas hi havia cues de gent comprant samarretes de la selecció. Les marques de cervesa també estan fent el seu agost.
No tinc cap problema en a que vull que guanyi la selecció espanyola. S'ho mereixen. És com veure jugar el Barça de Guardiola, un estil únic. Han demostrat estar gestionats esplèndidament per aquesta efígie anomenada Del Bosque, un contrast radical vers el patètic Maradona. Un gestor d'empresa em comentava que "La Roja" està ensenyant molt sobre gestió d'equips. Pels egos de cada jugador, perquè són rivals en la Lliga espanyola, per la seva procedència diversa. Però sobretot perquè demostren unitat, una pluralitat ben entesa buscant un objetiu comú que és guanyar amb elegància i respecte el contrari, com en la victòria sobre Alemanya. Tots, des de Madrid a Barcelona i Girona, passant per Sevilla i Bilbao, hauríem de prendre exemple d'aquests jugadors que demostren que hi ha moltes més coincidències que diferències dins de l'Estat, més enllà de polítics oportunistes, de pancarta i proboicots. Això elimina victimismes i fa que l'optimisme sigui una onada positiva i molt beneficiosa.
