Les nevades del passat mes de març van deixar sense llum milers de gironins que, dies després, la van recuperar. Serrahima explica com els arbres caiguts encara resten morts, secs, amb la por de ser incendiats.

L'acaben d'informar que se li ha cremat la finca en un incendi. Ara què?

Seria un cop massa dur, arruïnar-me econòmicament. A més, el sentiment d'estimar una terra i de cuidar-la quedaria en no-res.

Què significaria patir un incendi?

Et faré una comparació. Amb una pedregada un agricultor perd la collita d'aquell any però amb un incendi forestal seria com perdre 40 anys de collita.

Retrocedim unes hores en els fets. Els bombers arriben al focus de l'incendi...

Però com vols que l'apaguin?...

Els boscos del nostre país, i de les nostres comarques, són gasolina pura a punt de cremar. Voler apagar un incendi ara mateix no serviria de res.

Sempre han estat a punt de cremar?

La nevada d'aquest mes de març va significar un punt d'inflexió als nostres boscos. Si ja estàvem endarrerits ara encara ho estem més. La gran quantitat de massa forestal destrossada encara està a terra.

Tenen les ajudes de la Generalitat...

Mentida! La conselleria de Medi Ambient va prometre ajudes, es va posar medalles per la seva efectivitat però la realitat de les ajudes és la següent. De 731 expedients de sol·licituds presentades, només en van atorgar a 19. Això significa que 7 de cada 10 sol·licitants s'han quedat sense res. A més, la convocatòria va ser perversa, es va guiar per uns paràmetres que no tenien en compte l'afectació sinó en qui s'havia estudiat més les bases. La injustícia ha estat que les ajudes no s'han repartit proporcionalment entre tots, com sempre s'havia fet, sinó que uns s'ho han quedat tot.

La seva finca no s'ha cremat, era un cas hipotètic. Com estan la resta?

Hi ha finques que fan llàstima. Si no s'extreu la massa forestal serà una bomba de rellotgeria perquè cada vegada es va assecant més. En cas d'incendi de res serveix que el meu veí que ha cobrat netegi la seva finca si els del seu voltant no.

Per a què faria servir vostè l'ajuda?

Per cobrir despeses. La fusta té els mateixos preus que fa 20 anys i cada vegada augmenten les despeses; treballadors, transport, arreglar carreteres, replantar, burocràcia... Netejear boscos.

Un forestal és...

Un romàntic. Gent que estimem la terra. Els nostres boscos són un patrimoni que la gent no veu. No ens hem adonat encara que els boscos gironins són equiparables als europeus i, en canvi, el sector i la indústria forestal està marginada tant per l'Administració com per la conscienciació social.

El mar segueix sent una opció majoritària a l'estiu per anar de vacances.

La muntanya està infrautilitzada. Gaudir d'un cap de setmana a l'interior, fer un pícnic o gaudir del muntanyisme i la BTT no té preu. Però són activitats que requereixen uns boscos nets. A qui li agrada anar a la platja i trobar-se l'aigua i la sorra bruta? Cuidar el nostre patrimoni forestal, ajudant els seus gestors, és contribuir en qualitat de vida i ser una alternativa al turisme de costa.