C

onstrucció i millora de carreteres i infraestructures ferroviàries, de comissaries de Mossos, de parcs de Bombers, d'hospitals i centres de salut, d'edificis judicials, de residències i centres de dia. Fins i tot es va encarregar del flamant nou edifici de la Generalitat a Girona i de la restauració del Palau de la Generalitat a Barcelona. Aquestes són la major part de les tasques encarregades a Gestió d'Infraestructures S.A.U, més coneguda -especialment els darreres dies- com a Gisa.

L'empresa pública que s'ha vist esquitxada per aquest nou presumpte cas de corrupció adjudica la major part de les grans infraestructures de la Generalitat i amb aquest volum de tasques encarregades no és estrany que el seu pressupost sigui de més de 1.000 milions d'euros anuals -segons la previsió de 2010. El nombre de treballadors tampoc és menystenible, ja que en aquests moments en té més de 240.

Molts dels lectors deuen vist l'anagrama d'aquesta societat en algunes de les moltes obres que controla a tot Catalunya, d'altres només n'hauran sentit parlar des de dijous passat, quan va saltar a la llum pública l'existència d'una xarxa que presumptament es dedicava a pactar els preus de les adjudicacions i convertir la construcció d'obra pública gairebé en un monopoli.

Però Gisa ja fa molts anys que existeix. De fet es va crear amb una finalitat molt concreta el 1990. L'encàrrec era molt clar: "Finalitzar les obres d'infraestructures relacionades amb els Jocs Olímpics de Barcelona", segons explica la seva pàgina web. A partir d'aquell moment va anar creixent sense aturador fins a arribar a la seva monumental gestió, només aturada primer per la crisi econòmica i ara pel nou govern de Convergència i Unió, que ha reduït l'obra pública a la mínima expressió.

Tots els departaments

Després dels Jocs, l'empresa va continuar construint i millorant carreteres i infraestructures ferroviàries. El 1997 va ser un moment clau, perquè en aquell moment es va crear la Direcció General d'Edificació, pensada per col·laborar amb el departament d'Ensenyament en els equipament a causa del desplegament de la nova llei d'educació, la LOGSE.

I amb el pas dels anys, l'empresa pública va passar a controlar pràcticament totes les grans infraestructures públiques de la Generalitat i a treballar per a tots els departaments del Govern català: Interior, Justícia, Benestar i fins i tot Presidència i Vicepresidència.

Alguns potser també recordaran la societat per l'afer del Carmel, l'enfonsament del túnel del metro. La víctima política d'aquell cas va ser precisament l'aleshores president de la companyia, Ramon Serra, que va haver de dimitir. Fins a l'entrada del nou govern, qui presidia l'entitat era un olotí, Xavier Casas, que va passar a ocupar aquest càrrec el 2007. Curio?sament, la investigació d'un jutjat, la fiscalia i la Guàrdia Civil es centra en tot el període presidit per Casas.