El Corredor Mediterrani ferroviari costarà més de 51.300 milions d'euros, anirà d'Algesires fins a la frontera francesa i estarà plenament operatiu l'any 2020, segons els càlculs del Ministeri de Foment. El seu ministre, José Blanco, va presentar ahir a Barcelona l'estudi tècnic d'aquest reivindicat corredor, que va qualificar de «projecte de país» i que inclourà tant transport de viatgers com de mercaderies amb ample de via internacional al llarg de 1.300 quilòmetres de la costa mediterrània espanyola i catalana, tot connectant amb els principals ciutats i donant accés als seus ports, nòduls logístics i centres industrials. Fins al 2020, moment en què entrarà en funcionament, s'hi hauran invertit 25.400 milions d'euros.
El Corredor Mediterrani transcorre per quatre comunitats autònomes: Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia, on s'aglutina pràcticament la meitat de la població espanyola i el 40% del PIB del país. Segons Foment, en aquest moment no existeix un eix ferroviari homogeni, sinó diferents trams amb característiques, funcionalitats i problemes diferents. L'objectiu serà, doncs, impulsar un eix ferroviari transversal de transport d'alta velocitat -tant pel que fa a passatgers com a mercaderies- que trenqui la «radialitat» històrica i creï una veritable «xarxa» ferroviària. «Hem de seguir treballant per superar les inèrcies heretades de segles d'un Estat hipercentralitzat; inèrcies com un sistema de transport radial que, evidentment, no es pot canviar de la nit al dia», va assenyalar ahir Blanco, qui també va recordar que ja s'estan fent «tots els esforços» perquè el Corredor Mediterrani sigui inclòs com a projecte prioritari dins de la Xarxa Bàsica Transeuropea de Transports. Tot i això, Blanco no va afirmar que el convertís en prioritari per davant dels altres dos eixos espanyols, la Travessia Central dels Pirineus i la Vessant Atlàntica.
Blanco va destacar que aquest eix de transport és «estratègic» i que té una importància econòmica i social «inqüestionable». Per això, va destacar que es tracta del projecte «més ambiciós per al desenvolupament i modernització d'una infraestructura que s'ha impulsat en la història d'Espanya». Així doncs, va indicar, s'hi destinaran més de 51.300 milions d'euros, dels quals 8.400 corresponen a inversions ja executades i 3.000 a projectes que s'estan portant a terme entre els anys 2010 i 2011. Fins a l'any 2020, es faran actuacions per valor de 25.400 milions d'euros, mentre que més a llarg termini hi ha inversions planificades per 3.600 milions, mentre que la connexió entre Almeria i Algesires per la Costa és de 13.900 milions.
Després d'haver fet arribar l'alta velocitat a València i a la frontera francesa durant el 2010, el futur més immediat del Corredor passa per la posada en servei, l'any 2012, de la línia d'alta velocitat entre Barcelona, Girona i la frontera francesa. Segons Foment, haurà requerit una inversió de més de 4.000 milions d'euros. Abans, però, durant aquest 2011 està previst que es liciti l'estudi per al desenvolupament del Corredor al seu pas per la costa andalusa, recorregut que inclou Algesires, Màlaga, Motril i Almeria.
Fi dels «coll d'ampolla»
Pel que fa a la resta de Catalunya, es calcula que al voltant de 2013 entraran en servei les obres de duplicació de vies entre Vandellòs i Tarragona, que permetran resoldre el «coll d'ampolla» que actualment suposa aquest tram per al corredor, ja que és l'únic que queda en via única entre Barcelona i València. A més, Blanco va anunciar ahir que Foment ja ha iniciat el procés per a licitar tot el tram d'alta velocitat València-Castelló-Tarragona per un import de 5.200 milions d'euros, que es finançarà a través de la col·laboració publicoprivada. D'altra banda, el 2012 està previst que l'alta velocitat arribi a Alacant, i que el 2014 s'estengui fins a Múrcia.
Tot plegat fa que l'Estat es marqui el 2020 com a data perquè el nou corredor sigui totalment operatiu. D'aquesta manera, s'establirà un itinerari continu entre Almeria i la frontera francesa per la circulació preferent de trens de mercaderies d'ample internacional, mentre que també estaran acabades les connexions dels principals ports i instal·lacions logístiques, tant en ample ibèric com internacional. El que restarà en estudi, en canvi, serà la connexió fins a Algesires i, per extensió, amb el nord d'Àfrica, que es farà amb un trajecte alternatiu.
