Miguel Nonay és un viatger sense límits. Una poliomelitis el va condemnar de ben petit a moure's en cadira de rodes. És el responsable de la web de viatges asaltodemata.com i col·laborador de viajerossinlimites.com

Els seus viatges van sempre sobre rodes?

Doblement sobre rodes, perquè vaig còmodament assegut i solc tenir bones experiències.

Un viatger una mica bèstia, a més. Què ha fet durant els dos últims dies?

Fa un parell de dies vaig fer parapent a Osca. Avui a Empuriabrava he fet paracaigudisme, que no n'havia fet mai.

Alguna cosa no l'ha fet encara?

Encara queden coses. Aviat faré submarinisme i em plantejo fer ponting.

No foti, home.

M'ho plantejo (riu). Ja he anat en ultralleuger, he fet rafting en aigues braves...

Recomana als... quina paraula prefreix? discapacitats, disminuïts?

Doncs jo em dic Miguel.

Touché. Els recomana que facin turisme, que es moguin?

Recomano a la gent que faci el que li agradi. Viatjar és fàcil, has de creure en tu mateix i si tens un somni realitzar-lo.

Troba més fronteres vostè que la majoria de viatgers?

He, he, no cregui. A més, com més m'allunyo d'Europa menys en trobo.

La civilitzada Europa?

Europa està relativament bé pel que fa a eliminació de barreres arquitectòniques, però hi ha barreres mentals. En canvi, als països anomenats en vies de desenvolupament, en ser més pobres, la gent està més acostumada a ajudar.

Aquí no ajuden?

Aquí la gent va al seu rotllo. O té por d'ajudar-nos.

Ha tingut alguna experiència especialment desagradable?

En arribar l'avió a Argentina, em van tornar la cadira de rodes amb els reposapeus trencats...i amb 20 dies per davant. Vam acabar amb cinta aïllant i cola, reparant-la diversos cops al dia. Però vam fer tot el que teníem previst.

Què ha de fer un discapacitat que troba hotel o transport no adaptat?

Una situació habitual. Una opció és aguantar-se i no amargar-te les vacances. L'altra, quedar-te allà i que t'ajudin com sigui. O canviar d'hotel.

I el seu consell?

Qui vulgui viatjar que viatgi. I que tingui clar que al moment de sortir de casa li poden començar a passar coses. Algunes bones i altres dolentes. Si et quedes a casa segur que no et passa res.

I la informació que els hotels posen a la seva web?

Sovint no és del tot certa, i a vegades és incompleta. O posen una rampa per pujar les maletes i ja el consideren accessible.

Un reportatge mostrava uns discapacitats anglesos que venien a la Costa Brava perquè sabien que hi havia un club de carretera adaptat. Tot, tot, hauria d'estar adaptat?

Hi ha qui diu que la prostitució fa una funció social. No ho valoraré, però crec que tots els establiments haurien de ser accessibles a tothom. Tots hauríem de poder entrar per la mateixa porta i pixar al mateix lavabo.