Santi Thió va parlar ahir a Girona sobre el Pare Arrupe, prepòsit general de la Companyia de Jesús entre 1965 i 1983, gran científic abans de prendre els hàbits i molt crític amb l'Església ja als Jesuïtes.

Arrupe va ser un gran científic i alhora creia en els miracles de Lourdes. Són coses compatibles?

Absolutament compatibles, perquè els miracles existeixen. Però els més importants no són aquests miracles científics que diu vostè.

Quins són, doncs?

La transformació de les persones, el miracle de la fe. Inclús canviar totalment la Companyia de Jesús és un miracle. I aquest, Arrupe el va aconseguir.

Vivia al Japó l'agost de 1945, no?

És impressionant. Arrupe vivia a 12 quilòmetres d'Hiroshima aquell 6 d'agost, era a prop d'una finestra i amb l'explosió de la bomba atòmica va anar a parar uns 10 metres enllà. Al cap de poc, va començar a arribar una corrua de gent, més de 150 persones ferides, que va instal·lar al noviciat.

Un noviciat no és un hospital...

Els novicis feien d'infermers. I també havien d'anar a pagès a buscar menjar. No tenia medicaments per als ferits, però almenys intentava que mengessin.

Es pot seguir creient en Déu després de veure l'infern a la terra?

En Déu sí, el problema és creure en la humanitat, després d'allò (riu). Va ser molt bèstia. Ja no hi havia cap raó per tirar aquelles bombes, els mateixos científics ho deien a Truman. Aquella bomba que no és tirada al Japó, sinó a Rússia, a qui s'havia de guanyar.

Per què, segons titula vostè la seva conferència d'avui, Arrupe va sacsejar l'Església?

Perquè es va creure el Concili Vaticà II i la doctrina social de l'Església. La lluita per la justícia, que no és el mateix que l'autoritat.

Quines reaccions provoca?

El tracten de comunista, de marxista... bah, bajanades. Ja ho va dir Helder Cámara: "Si dono menjar a qui té fam em diuen sant, però si pregunto per què té fam, em diuen comunista". Les causes no es poden preguntar.

Què pensaria Arrupe de l'Església actual?

Que estem en una involució. S'ha de recuperar la memòria. És bo recordar que va haver-hi moments de més alenada, d'una Església social. Cinquanta bisbes del Brasil es van comprometre a posar els seus palaus episcopal a disposició dels pobres. Van anar morint, i els nous bisbes els admiraven però no s'hi sumaven.

I vostè què en pensa?

El mateix, que estem en una greu involució. Posem al davant qüestions com la moral sexual, etc., quan el problema autèntic són els 1.600 milions de persones que passen fam. És una vergonya. La manera de fer política: una altra vergonya. Bush i la guerra d'Iraq: vergonya. Aquí és on hauria de cridar l'Església.

Tots els religiosos haurien de ser pobres?

Han de viure en la pobresa. Si ets pobre, en lloc d'ajudar materialment, ajudes amb la teva persona. La pobresa et salva.

Els jesuïtes són l'extrema esquerra de l'Església?

Extrema esquerra (riu)! Home, amb Arrupe vam fer camí cap a la pobresa. Això és extrema esquerra? És posar-se al costat de la gent que pateix, és optar per estar amb el dolor del món. Això no és ser de dretes ni d'esquerres, però hi ha gent que no ho entén.